MADRID ES ESPANYA
Avui hi ha unes Eleccions a Madrid on hem vist efectivament com es Espanya, tal com una candidata ha recordat. Una campanya bruta, agressiva, arribant a les bales per carta enviades i on el menyspreu i el llenguatge pre democràtic es l’eina per guanyar.
Crec que la victòria d’Ayuso ningú la posa en dubte, i caldrà veure si amb els seus propis vots assoleix la majoria absoluta o fa Govern amb VOX, que de fet son gairebé idèntics. Es veritablement esfereidor des de fora, veure com la populista Ayuso amb una gestió de la pandèmia feta a base d’amagar les xifres de morts per afavorir comerços, restauració i vida molt similar a la normal i un punt únic a tota Europa on la Covid ha passat a un segon pla i aquesta gestió genocida li permetrà amb aquest personatge guanyar el favor de molts sectors. Una política de nul·la preocupació per la salut de la gent i màxima pel negoci.
Els debats han estat esperpèntics amb el triomf de la dreta amb un discurs agressiu i de menyspreu a qualsevol cosa que s’escapi del nacionalisme ranci i caduc que gasten i personatges com Rocio Monasterio que no passaria cap prova del cotó en cap estat civilitzat.
La meva previsió es que Madrid serà un laboratori del que vindrà desprès a d’altres territoris i en general a l’Estat. Un concepte neoliberal nacionalista agressiu que farà creure que el socialisme, en el fons més refinat però del mateix tarannà es esquerra, quan tots sabem que tampoc passaria la prova del cotò d’aquesta ideologia. Populisme i feixisme que Espanya vendrà amb la bandera i himne en primer lloc. Pel que fa la resta de candidats, crec que un, en concret Pablo Iglesias si els seus resultats son dolents com diuen totes les enquestes, per dignitat hauria de retirar-se de la política i no allargar una agonia sense cap sentit.
De totes maneres aquesta gran operació no seria possible sense la validació del ciutadà, que ben adoctrinat no crec que falli, i la perspectiva per una Catalunya que ha triat autonomia, es més aviat fosca. Si amb el fals progressisme la repressió es la que es, no vull pensar amb l’ultradreta al poder com de clara i dura serà la mateixa. Com a mínim potser ens estalviarem el cinisme de la Taula de diàleg. Tot te conseqüències i voler marxar sense intenció de fer-ho i amb Espanya com a context te un preu molt alt que haurem de pagar tots.