ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MADRID 2020 O 2080 O MAI

General
La clatellada a la candidatura de Madrid 2020 als Jocs Olímpics ha provocat totes les reaccions que esperàvem sentir, amb un món equivocat i conspiracions mundials per tots costats per una candidatura que amb la seva prepotència habitual, els seus vots segurs, els seus grans esportistes dient al món que no hi havia color, un president olímpic espanyol que encara avui diu que no troba explicació, com si la resta del planeta no existís i un domini dels idiomes que ha estat la riota de tothom. Crec que com diu en Vicent Sanchis no cal mentir, l’Estat de moment no te cap problema en no donar un gran suport a Barcelona 2022, i posats a donar suports cal sinceritat. Aquests dirigents espanyols no es mereixen cap organització olímpica i el COI ha encertat de ple en la seva decisió.
 

Per què mentim?
Vicent Sanchis
L’any 2004 Josep-Lluís Carod-Rovira va declarar que qui era capaç de maniobrar contra el reconeixement internacional de la Federació Catalana d’Hoquei Patins no estava “capacitat” per a organitzar uns Jocs Olímpics. L’exlíder d’Esquerra Republicana es referia implícitament a la ciutat de Madrid, que llavors aspirava a la candidatura olímpica del 2012. Les reaccions –i les agressions– van ser contundents. Dins i fora de Catalunya. Fins al punt que Carod-Rovira va haver de rectificar. Dos anys més tard, com a vicepresident del govern de José Montilla, el mateix líder d’Esquerra Republicana va declarar-se favorable a la celebració dels Jocs a Madrid del 2016, perquè “com més a prop sigui la ciutat millor, i fins i tot tindrà conseqüències positives”.

El rebuig inicial de Josep-Lluís Carod-Rovira va marcar un camí de pressions que després ningú a Catalunya ha volgut suportar. Per això, la majoria de les declaracions en el quart intent de la candidatura madrilenya s’han mogut entre la indiferència i la complicitat. Els qui parlen de “pensament únic” i d’“omertá” aplicats a Catalunya haurien de reflexionar sobre quina convicció, quina sensibilitat, té més capacitat de condicionar l’altra. Sobretot, quan la influència dels mitjans de comunicació catalans a Espanya és imperceptible, mentre que la que marquen els mitjans de comunicació espanyols a Catalunya és enorme.

I per això també a Catalunya ningú diu realment allò que pensa. Madrid –Espanya; perquè la sinècdoque és vàlida en aquest cas– no està capacitat per organitzar ara uns Jocs Olímpics perquè pateix una crisi que no li permet competir amb rivals més solvents. Si n’hi ha que bramen perquè la decisió del Comitè Olímpic Internacional ha estat “un frau” o “una tupinada”, també s’ha de poder dir que el COI s’ha decidit per l’opció que li convenia més. I COI equival a Jocs. Espanya, per molt que proclami les virtuts d’una marca poc atractiva, té ara com ara un escàs crèdit internacional. I aquest descrèdit no només es justifica per la crisi, sinó també per totes les presumptes indecències que ha acumulat el Partit Popular només en un any. I això, que ningú diu a Espanya, s’ha de poder dir a Catalunya.

Com també s’ha de poder dir que els Jocs Olímpics “low cost” que s’havien de celebrar a Madrid el 2012 haurien comportat noves i milionàries inversions de l’Estat en una ciutat que en les darreres dècades encara ha engrandit més l’hegemonia econòmica, cultural, financera i política a costa de tothom. De debò algú es creu que els Jocs Olímpics haurien afavorit a les ciutats “veïnes”? I si encara quedava alguna reticència més, només cal dir que molts catalans, immersos en un somni que a Espanya es considera “un deliri”, estan farts de la prepotència i l’arrogància d’uns polítics i uns dirigents –els de l’Estat– que haurien enfollit en els pròxims set anys si Madrid hagués aconseguit els Jocs Olímpics. Qui els hauria pogut aguantar? Per què mentim?

  1. Només hi vull afegir un detall. Molts catalans, per no dir quasi tots, estan contents d’haver-se alliberar de la prepotència i soroll que haurien escampat els espanyols aquests anys que ens separen del 2020. També per les despeses exhorbitades que hauríem acabat pagant nosaltres els catalans més que ningú.

    Aquest és el fet i es bo haver-nos-en alliberat, però hi ha un detall que tothom hauria de saber, només tres associacions patriòtiques catalanes beligerants han plantat cara a Espanya i a la seva capital Madrid en aquest afer. Els demés, permeteu-me que ho digui amb males paraules, s’han esmunyit com uns covards i han callat com uns “putes” amagats darrera preteses estratègies i tàctiques de dubtosa utilitat.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

    Ací mateix us en enganxo cinc petites ressenyes:

    —————————-

    1 – “SI NO HI HA CATALUNYA 2014 NO HI POT HAVER MADRID 2020”
    dissabte, 20 de juliol de 2013 | 01:04h

    Fotografia: Roda de Premsa a BCN (18-07-2003): Carme Teixidor (Ara o Mai), Ramon Valls (Fund. President Macià) i Santiago Espot (Catalunya Acció).

    El COI no pot acceptar Madrid 2020 si Espanya no accepta Catalunya 2014

    No podem acceptar que es donin unes Olimpíades a un estat que no reconeix els drets democràtics i  nacionals del Poble Català
    Des de Catalunya Acció us informem que aquest proper DISSABTE dia 20 de juliol, a les 11,15h del mati, tindrà lloc a la SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT DE MANLLEU la presentació a Osona del manifest “SI NO HI HA CATALUNYA 2014 NO HI POT HAVER MADRID 2020”, amb la presència de Santiago Espot, president de Catalunya Acció i impulsor del manifest i Miquel Aguilar, membre de Catalunya Acció.

    Aquest manifest està recolzat per:

    Catalunya Acció
    Ara o Mai!
    Comissió per la Dignitat
    Fundació President Macià
    Associació Germans Badia
    Palestra
    Plataforma pel Dret a Decidir
    Societat Catalana per la Lliure Opinio
    Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya
    Moviment Cultural Popular “El Sotrac”
    Transversàlia

    Amb la presentació d’aquest manifest s’inicia la campanya de recollida de signatures per enviar al COI, deixant clar que un acte de fraternitat universal com els Jocs Olímpics no pot tenir com a seu la capital d’un estat que priva dels més elementals drets democràtics a part dels seus ciutadans.

    L’acte començarà a les 11’15 minuts i tindrà una durada aproximada d’una hora.
    Gràcies i Visca Catalunya Lliure.
    —————————————–

    2 –  Que la Commonwealth no faci costat a Madrid 2020 per motius obvis
    dissabte, 17 d’agost de 2013 | 22:07h

    COMUNICAT

    Catalunya Acció fa costat a l’eurodiputada britànica Julie Girling en la seva proposta de boicot a Espanya i li demanarà que faci extensiu el boicot a la candidatura olímpica de Madrid 2020 per part de tots els estats membres de la Commonwealth

     

    L’eurodiputada Julie Girling va encoratjar aquesta setmana als britànics a fer boicot turístic a Espanya tot agraint les mostres de suport català a favor del govern de Gibraltar. Com a mostra del seu capteniment també va recomanar als seus compatriotes passar les vacances a Catalunya en lloc de fer-ho a terres espanyoles. Cal reconèixer que gests de simpatia com aquest cap a la nostra nació per part de polítics europeus no són gens habituals, i és per això que des de Catalunya Acció volem donar-li les gràcies per aquest fet.

     

    D’altra banda, el passat 18 de juliol diverses entitats independentistes, entre les quals Catalunya Acció, van presentar la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014 no hi pot haver Madrid 2020” (on s’apostava pel boicot a la candidatura olímpica de Madrid 2020 si el govern espanyol continuava en la seva posició de no autoritzar la consulta independentista a Catalunya l’any vinent. Vam dir en el nostre comunicat al respecte que un estat que nega els drets democràtics dels catalans no pot acollir un esdeveniment de fraternitat universal com són uns jocs olímpics. Ara veiem també com vol menysprear la voluntat majoritària del poble de Gibraltar per continuar sent territori

    britànic.

     

    És per tot això que Catalunya Acció proposarà en els dies vinents a Julie Girling que aquesta campanya en contra de la candidatura de Madrid 2020 es faci extensiva a tots els estats membres de la Commonwealth per tal que els seus representants en el COI votin, el propvinent 7 de setembre, en el decurs de la sessió extraordinària d’aquest organisme a Buenos Aires, a favor de les altres candidatures diferents a l’espanyola.
     
    —————————–

    3- Temen que els espanyols no puguin pagar les milionàries i faustoses despeses de MADRID 2020 al no poder seguir espoliant als catalans degut a la seva propera independència.

    dimecres, 28 d’agost de 2013 | 21:09h

    Rumors i filtracions diuen que el COI s’està replantejant desestimar o no tenir en compte la Candidatura Olímpica de “MADRID 2020”. Temen que els espanyols no puguin pagar les milionàries i faustoses despeses d’aquella Olimpíada al no poder seguir espoliant als catalans. Aquest temor del COI és degut a la immediata independència de Catalunya, l’onada de la qual es visualitzarà el proper dia 11 de setembre d’enguany amb una Cadena Humana de 400 Km. de longitut a semblança del que va ser la Cadena Bàltica fa 24 anys i que va precedir la prompta independència de les tres Repúblique Bàltiques.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

    —————

    4 – CATALUNYA ACCIÓ – COMUNICAT

    La xiulada a l’himne espanyol i les mostres d’independentisme en el mundial de natació de Barcelona perjudiquen Madrid 2020

    Catalunya Acció i les altres entitats impulsures de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014, no pot haver-hi Madrid 2020” han pogut constatar personalment aquests dies a Barcelona, durant la celebració dels campionats del món de natació, que dirigents esportius internacionals consideren negativa per a la candidatura de Madrid 2020 la imatge dels catalans xiulant l’himne espanyol i les mostres d’independentisme desacomplexat que ha exhibit bona part del públic assistent.

    Tothom sap que una de les condicions que valora el Comité Olímpic Internacional d’una candidatura per acollir uns jocs olímpics és l’estabilitat política. Aquest organisme, conscient del que suposen les tensions politiques en el decurs de la celebració d’unes olimpíades, no vol prendre cap risc quan veu que això es pot produïr. El que aquests dies s’ha viscut a la capital de Catalunya amb motiu del campionats mundials de natació és, a ulls dels dirigents del COI, una mostra del que ells anomenen “tensions territorials” dins d’un estat. La monumental xiulada a la marxa reial en el palau Sant Jordi el dia de la inauguració, la benvinguda del president Mas en clau exclusivament catalana, la gran quantitat d’estelades en el decurs de totes les competicions o la campanya de la natació catalana per la independència són fets que demostren una inestabilitat política gens favorable per Madrid 2020.

    Així, a poques setmanes de la sessió extraodianria del COI del proper 7 de setembre a Buenos Aires on s’escollirà la seu dels jocs del 2020, la candidatura de Madrid va perdent força per aquestes raons. El COI no vol de cap de les maneres que unes olímpiades puguin ser l’escenificació del conflicte entre Catalunya i Espanya.

    ——————————–

    5 – Campanya de signatures:

    El COI no pot acceptar Madrid 2020 si Espanya no accepta Catalunya 2014
    No podem acceptar que es donin unes Olimpíades a un estat que no reconeix els drets democràtics i nacionals del Poble Català.

    —————————

    6 – i més …..

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

  2.  
    COMUNICAT


    Catalunya Acció felicita la candidatura de Tokyo 2020 i agraeix als membres del COI no haver votat la candidatura espanyola

     

    El passat 18 de juliol es va presentar la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014 no hi pot haver Madrid 2020” promoguda per diverses entitats independentistes amb la intenció de fer veure al COI que un estat que nega els drets democràtics d’una part important dels seus ciutadans (dels catalans en aquest cas) i els amenaça amb l’ús de la força (com han fet alguns dels seus dirigents polítics i membres de l’exèrcit) mai no pot acollir un esdeveniment de fraternitat universal com ho són uns jocs olímpics. Podem afirmar que aquesta campanya ha arribat de forma directa a tots els membres del COI els quals també han pogut constatar el plet entre Catalunya i Espanya a través de les diverses vies catalanes per la independència que s’han convocat arreu del món durant les darreres setmanes. Aquests fets han perjudicat la candidatura de Madrid 2020 donat que és una mostra clara del que ells anomenen “tensions territorials” que sempre són un gran inconvenient per a assolir una nominació olímpica.   

     

    Amb tot, la derrota de Madrid 2020 ha estat basada fonamentalment en el nul pes d’Espanya a l’escena internacional. Si a això hi afegim la seva imatge d’estat corrupte i arruïnat amb una monarquia amb tics africans i la penosa imatge de la seva delegació, que ha estat la riota de bona part de la premsa internacional present a Buenos Aires, el resultat no podia ser cap altre.

     

    D’altra banda, cal dir també que aquesta desfeta de la capital espanyola ha estat celebrada per bona part de l’esport català que ha vist sempre com Espanya utilitzava tots els mitjans al seu abast, incloent-hi la compra directa de vots amb diners de sota mà, per a impedir l’oficialitat de les nostres seleccions nacionals.

     

    L’independentisme català continuarà perseverant per tal de perjudicar els interessos estratègics del regne d’Espanya mentre aquest no respecti la voluntat democràtica dels catalans. A més, sabem perfectament que l’estat espanyol està vivint un dels seus moments més febles dels darrers 300 anys i la derrota de Madrid 2020 encara ho incrementarà més. Cal aprofitar aquesta debilitat i sobretot el descrèdit internacional d’Espanya per a fer efectiva la independència de la nostra pàtria com més aviat millor.

     

     

    Nota.- Les entitats signants de la campanya “Si no hi ha Catalunya 2014 no hi pot haver Madrid 2020” van ser les següents:

     

    Ara o mai!

    Catalunya Acció

    Comissió de la Dignitat

    Fundació President Macià

    Associació Germans Badia

    Palestra

    Plataforma pel Dret de Decidir (PDD)

    Societat Catalana de Lliure Opinió (SOCALL)

    Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya (CLIC)

    Moviment de Cultura Popular “El Sotrac”

    Transversàlia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.