ALBERT CORTES MONSERRAT

El govern català ha acordat per consens de tot l’executiu donar suport a la candidatura olímpica Madrid 2016, oferint serveis públics i la possibilitat de ser-ne subseu, una decisió que hauria de fer pujar els colors a mes d’un dels nostres polítics.

El president Montilla ho justifica com a reciprocitat al suport a Barcelona 92 en el seu moment, i vol passar full a les declaracions d’en Carod el 2004 quan en plena guerra bruta i delirant espanyola per impedir que el patinatge català fos oficial, ho va denunciar, i textualment va expressar “qui es incapaç d’articular adequadament el reconeixement de l’esport a l’interior del seu estat, està absolutament incapacitat per organitzar uns jocs el 2012 a la seva capital”.

La posició del PSOE-C en aquest tema es totalment comprensible, donada la seva defensa de l’estat espanyol, i el seu govern per davant de qualsevol cosa a cada moment, i no ens pot sorprendre.  El que sorprèn negativament es l’actitud d’Esquerra en aquest tema, on l’amnèsia del Sr. Carod l’ha fet donar un gir total en la seva actitud.

Ho ens enganyava abans o fa ara, però la frase abans apuntada es perfectament aplicable el 2009, ja que desprès dels fets de Fresno, han vingut els intents a Sudamerica per impedir la oficialitat en aquell continent, la prohibició de disputar partits amistosos com el de USA en futbol, o mes recentment, i amb el suport d’una llei franquista, impedir la federació de rugbi tornar a la federació internacional què precisament va ajudar a fundar.

Aquests dirigents esportius que aplicant la llei de l’esport espanyola què persegueix  per tot el món els moviments de les catalanes per frenar les seves legitimes aspiracions, amb un cost que ajudem a pagar entre tots, son els mateixos que ara pretenen organitzar uns jocs a Madrid, què curiosament suposaran una despesa què si apliquem l’espoli fiscal corresponent podem acabar pagant en gran part.

Aquest gir es francament vergonyós i totalment censurable, fruit de la desorientació del partit republicà, i la seva total convicció en mantenir-se en el poder al preu que sigui, i deixant la dignitat al calaix si cal.

Espero francament que la candidatura madrilenya no surti escollida, ja què l’Estat que no ens respecta, que ens roba, i que ens vol convertir en una regió més del seu territori no respectant les nostres lleis aprovades per ells, no es mereix de cap manera el nostre suport, i la societat civil te que censurar la decisió del govern català, per covarda i humiliant, i recordar-li que ja n’hi ha prou de claudicacions per part de la mediocritat política catalana.