ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?UNIONISME PSOE-PP VA AGAFANT FORMA

General

En els últims temps aquests dos partits, socialment diferents, però que amb política nacional son com dues gotes bessones, van estrenyent el cercle pel projecte definitiu d’aquesta Espanya uniforme davant el què ells anomenen com a nacionalisme, què no es res més què el dret a la diferencia.

Si primer va ser Navarra, on el suport socialista a la marca blanca del PP, la UPN va permetre un govern nacionalment espanyol davant les forces locals, desprès, i davant un frau electoral espectacular per la ilegalització d’una part de la població, i incomplint, com es norma amb el socialisme, la promesa de no pactar amb el PP per part de Patxi López al País Basc, les forces anomenades constitucionalistes, què no es res més què una evolució de la Espanya per imposició esta apunt de començar una legislatura amb el PSE i PP de bracet governant, i amb l’objectiu de fer passes enrere amb la llengua basca, i la imposició de la concepció estatal per damunt de la del territori com a bandera.

 

Ara ha tocat l’Ajuntament de Barcelona, on la presa de pel de la cessió del castell de Montjuïc ha tornat a unir aquestes dues forces per aprovar el projecte de consorci què el gestionarà, i on les imposicions son tantes què es pot considerar un nou incompliment de Zapatero com es habitual, una nova cortina de fum d’aquesta rèmora democràtica anomenada Estat Espanyol, on no es preveu cap rehabilitació al president Lluís Companys, afusellat en el recinte i amb promesa de De la Vega inclosa, i on el ministeri de defensa cogestionara el centre per la pau, una contradicció esquizofrènica, i on la primera vice-presidenta recaurà en la Carme Chacon, coneguda pel seu oblit del territori què li va donar l’empenta política, i què deixa en una segona vice-presidència al mateix president de la Generalitat. Una manera de canviar per no canviar res, una cosa també molt habitual en el govern espanyol quan es tracta de Catalunya.

 

CIU, ERC i ICV s’han oposat al projecte per considerar-lo totalment insuficient, davant l’entesa dels dos partits abans mencionats.

 

Crec què en clau de futur, i davant la pobre situació en que esta i quedarà el govern català desprès del pobre finançament què no solucionarà res, i la sentencia retallada de l’estatut, l’eix dreta i esquerra quedarà totalment obsolet per l’eix unionisme i independentisme, en el primer els dos partits abans mencionats amb una defensa a ultrança  d’aquest imperi caducat què no vol evolucionar, i què no admet cap variació que no sigui la uniformitat oficial, i en el segon, on aquest curiosament tripartit ha de defensar els nostres interessos per damunt de la legalitat imposada, i defensar l’Autodeterminació com ja han aprovat en els estatuts respectius per damunt d’altres projectes socials què sense finançament per dur-los a terme passen a un segon ordre de preferències.

 

Es el nou mapa que poc a poc es va dibuixant, i què correspon a la ofensiva espanyola per culminar la seva feina colonitzadora, i deixar el tema tancat per sempre, la responsabilitat dels partits es posarà a prova en aquesta cruïlla de la història, i hauran de decidir de quin costat estant, fugint del tacticisme i esquemes actuals que ja no s’aguanten per enlloc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.