ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ODI A LA LLENGUA CATALANA

Sense categoria

El president de la comunitat aragonesa Marcelino Iglesias, presentarà a la tardor el projecte de Llei de Llengües amb unes directrius molt concretes.

 

Segons les seves paraules, el projecte pactat amb el seu soci de govern generarà drets i llibertats, però no obligacions.  A mes ningú estarà obligat a parlar una llengua que no vulgui en clara referència a Catalunya, considerant el català o aragonès com un patrimoni cultural.

 

Se’ns dubte una prova mes de la xenofòbia lingüística que practica l’Estat Espanyol, on nomes hi ha un idioma de primera categoria, el castellà que te tots els drets, i obligacions per part de tots amb totes les proteccions legals existents, i desprès uns idiomes de segona categoria que no poden gosar a tenir les mateixes obligacions que la llengua ja esmentada, i s’han de conformar amb el paper de comparsa i de curiositat cultural.

 

La obligació que parla Iglesias, es la clara desaparició en un temps de l’aragonès i català del seu territori, en benefici de la llengua dels intel·lectuals feixistes de l’estat.  No poden suportar la mes mínima diferencia, la qüestió es el uniformisme com a forma oficial de viure, ornamentat amb tocs folklòrics per treure al carrer els dies de festa major.

 

Ja n’hi ha prou de genocidi lingüístic, tots els estats del mon tenen les seves llengües, i totes tenen el mateix valor amb indiferència del numero de parlants. Aquesta diferencia de classe entre les llengües què formen l’estat es un clar cas d’autoritarisme intolerable, com si parlar català fos poc mes que una mania absurda davant l’oficialitat de l’idioma comú.

 

Ni podem tenir deure de parlar-lo, ni oficialitat europea, ni a les institucions politiques comuns, ni molt menys un sistema de supervivència anomenat immersió lingüística, en definitiva no pararan fins arrossegar aquesta llengua mil·lenària a l’interior de les nostres llars, i encara haurem de demanar permís i perdó, molt propi dels catalans acomplexats.

 

Un cas d’aquesta deriva, i adoctrinament es en Sergio, el jugador de futbol del Deportivo de la Corunya, i capità de la Selecció catalana que en una entrevista afirma que no parla català, i que aquest es un dialecte del castellà com el gallec o l’asturià. Desconec la seva formació acadèmica, però se’ns dubte es molt deficitària per dir barbaritats com aquestes, i quedar-se tant ample.  El seleccionador hauria de prendre nota per donar la capitania a algú amb mes sentiment i sobretot mes cultura.

  1. Elcas del jugador de l?hospitlet, crec, no és més que la repetició de certes consisgnes que ens vénen i venen des d’España. Pura anècdota.
    Nocal posar-se de diana la llengua catalana. Allò dels españols és estar contra tot allò que desconeixen, i no s’esforecen poc per a ignorar-ho tot! . I eixe és precisament llur taló d’Aquil·les i la nostra força, ensems. Més en un món que s’apropa, prest, mundialitzat i global. L’únic avantatge és l’autisme pregon dels mitjans de comuncació intestinoestatals, però això, també, se’ls va acabant.

    Cordialment.

    PS: si et plau deixem d efer-nos la víctima tenim tots els trumfos a la mà, sols perdrem si no sabem jugar les cartes com pertoca.

  2. No sabia això d’el Sergio, és veritablement vergonyós…No puc creure que l’he aplaudit a algun partit de la Selecció… tant de bo que foti el camp de la nostra selecció.
    Salutacions d’un xilé d’origen català (ja veig que parlo millor que el botifler aquell)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.