ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?OBSTINACIÓ SENSE CONTROL NI SENTIT COMÚ

Sense categoria

Les valoracions i reaccions pels resultats electorals es van succeint, i podem veure clarament la ceguesa i l’odi acumulat d’alguns personatges, que fora de qualsevol realitat, segueixen insistint amb un món que nomes existeix en el seu subconscient. En aquest paradigma hi podem trobar el republicà i exconseller Huguet, la Rosa Diez de UPyD, i també el socialista Raimon Obiols, tots ells amb receptes i consideracions que ratllen l’absurditat i la paranoia.

En Josep Huguet, desprès de la situació incòmode que viu en el seu partit diu que es el moment de fer autocrítica, però també de fer una direcció que representi tothom amb una nova estratègia, i una implicació de tota la base tant en èpoques de vaques grasses om ara de clara davallada, no entendria un altra manera de fer. Demana autocrítica per aquells que es van escindir de la seva formació, en referència al Regrupament de Carretero i el seu rotund fracàs, i divisió de l’independentisme, que ha portat les seves receptes a ser extraparlamentari, pel que fa a Solidaritat també els suspèn per creure’s l’aglutinador del sobiranisme, i veure els resultats obtinguts, i finalment suspèn alguns opinadors per donar mes suport a aquestes noves formacions que al seu partit.   Per la seva part Obiols i la seva plataforma Nou Cicl,e participarà activament en les propostes que obrin els socialistes, i veu una perspectiva de futur del parti,t i diu que ha de vetllar per qualsevol intent de desmuntatge dels serveis públics de la Generalitat, i promoure acords estratègics per lluitar contra la crisi, i la causa comuna de l’autogovern català. Per últim la Rosa Díez, ha valorat negativament el 0,17% de suport obtingut, i ha posat l’exemple de la CORI amb molts més votants que ella, i admet que el seu discurs no qualla a Catalunya, amb la llibertat lingüística, la competència d’Educació de tornada a l’Estat central, o el rebuig al concert econòmic.

 

Segurament, i a diferència del cinisme de Mourinho, afirmant que la golejada i lliçó de joc per part del Barça al seu equip era de fàcil digestió, no es pot aplicar a Huguet, que s’oblida de la disbauxa ideològica del seu partit aquests últims 7 anys, prioritzant les cadires del govern per damunt de qualsevol objectiu, i que els votants finalment han castigat deixant aquest històric partit en una situació residual, i una greu crisi d’identitat, per ell l’origen de tots els mals son les noves formacions que es veu no poden existi,r ja que es pensa tenia l’exclusivitat d’aquest fals independentisme que han practicat, torna a anomenar escissió a Reagrupament, quan els seus associats en un 70% eren verges anteriorment en el món polític, critica les receptes reagrupades, quan qualsevol signaria la proposta d’estat propi amb la única via valida a l’estat espanyol, i les propostes de regeneració d’un sistema que el facin més obert i democràtic, cosa que segurament no li interessa sentir, una pena que l’odi no deixi veure la realitat, pel que fa a Solidaritat, menysprea que en quatre mesos entri al Parlament amb 4 diputats, si més no ho veig agosarat, caldria recordar el suport i mitjans del seu partit a la campanya, i la invisibilitat de les dues formacions esmentades, una cosa que evidentment no assenyala i no li interessa veure, ja que viu en el seu món que ja s’ha acabat. Pel que fa a Obiols, es vol erigir amb el seu partit el garant de la lluita contra la crisi, i l’autogovern, quan precisament han patit la gran davallada per marxar del govern amb els índexs més alts d’atur mai vistos, i unes finances sota mínims, sense voler plantar cara al TC, i la retallada estatutària, i triant el PSOE abans que els nostres interessos sempre que han hagut de decidir, nomes son garantia d’exercir de guardià de Zapatero a Catalunya, menyspreant els nostres interessos, i de pas als seus votants. La Rosa Diez no s’ho explica, però amb els tres exemples del seu programa que ens diu ho hauria de veure clar, es un partit totalment xenòfob, que vol deixar el català a nivells residuals, vol reduir les nostres minses competències, i ens vol condemnar a l’espoli per sempre més, jo diria que no son el tipus de propostes que fan amistats en un territori, i més quan aquestes opcions tant clares ja tenen PP i Ciudadanos per defensar-les amb el seu discurs nacionalment espanyol.

 

En definitiva, tres opcions que aviat formaran part del passat, i de la mediocritat que hem de suportar en aquest període de la nostra historia.

  1. Bones Albert, estic moderadament satisfet pels resultats del Laporta. Poden estar d’acord o no amb la seva manera de fer, però s’ha de reconèixer que don¡mina la maquinària mediàtica (ha tingut un bon aprenentatge previ) i ha sabut arrossegar la poca gent que ha despertat del letargi.

    En el món actual, la gent vol un referent, una persona amb personalitat i carisma. I això ho té Laporta. Potser a vegades se’n va de la pilota… com és del Barça… però repeteixo que amb el seu missatge clar, directe i sense grans textos enfarragosos ha arribat a la gent.

    Ara falta veure com es balluga pel món viciat del Parlament Provincial. No ha de caure envolcallat per la maranya catalanista de sempre i caure en la comoditat autonomista. La gent el veu com un referent i, si així ho entén, podrà arribar lluny. Depèn d’ell i dels seus…

    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.