ALBERT CORTES MONSERRAT

El Congrés d’Esquerra ha validat la nova etapa de Junqueras i Rovira com a capdavanters del partit, i una nova ponència on curiosament no inclou la independència fins el 2015, però que sembla que rectifica la prioritat entre l’esquerra i el país a favor d’aquest últim, per altra banda els caps que han marxat com en Ridao, continuen aliens a tothom defensant l’estratègia del segon tripartit vivint en el seu món particular, i no acceptant les errades comeses que han acabat amb la davallada d’aquest partit, què semblava la punta de llança de la lluita per l’estat propi, i que ha acabat com ha acabat.

parla d’independència, i es centra en el concert econòmic com objectiu. Volen ocupar un lloc central en la política catalana, i s’ha explicat que si cal escollir entre esquerra i dreta, cal escollir la primera, però entre esquerra i el país, guanya la segona, i toca estar al costat del govern quan sigui fonamental. Cal recordar que el darrer Congrés d’aquest partit va ser molt convuls, amb quatre candidatures de les quals ja no en queda cap dins el partit. De totes maneres els dirigents sortints amb en Joan Ridao com a secretari, ha seguit insistint que no han de demanar perdó per res, i ha defensat el segon tripartit donat les culpes a les divisions internes, i diu que han canviat l’autonomisme pel sobiranisme com a eix central, encara que defensa que son socialdemòcrates, i no es pot caure en la temptació del que denomina independentisme exprés, i ha seguit defensant aquesta gradualitat. Per la seva banda, el seu president Puigcercos ha centrat en els personalismes les equivocacions, i ho lamenta amb la pèrdua de tots els seus rivals per la presidència, va destacar per una defensa tancada de l’obra del govern en el segon tripartit.

Realment es curiós i de perplexitat, com el que molts anomenen el pal de paller de l’independentisme ajorni fins el 2015 en la seva ponència la reclamació per la independència, francament es el joc de despropòsits en que s’ha instal·lat aquest partit en els últims anys, son en una època on la crisi creixent, es un caldo de cultiu perfecte per aprofitar la causa independentista i donar el pas, que esperen que amb un període de possible recuperació econòmica la població es motivi per la causa de l’estat propi, es francament paradigmàtic i força indignant. Per altra banda, es positiu que entre esquerra i país, deixin clar que aposten pel segon, i es trist alhora que això s’hagi de remarcar com una cosa extraordinària, de totes maneres aquesta ha estat l’aposta de la junta sortint, i la causa primordial del desencís i càstig a la formació, així com l’abandonament de bona part de les faccions critiques. Es bastant lamentable que Ridao segueixi defensant el que ja no te defensa, un segon tripartit sense sentit amb expulsió del primer, i unes politiques socials, deixant l’eix nacional abandonat, i on s’han traspassat totes les línies vermelles sense rubor, i on el forat econòmic ha estat el que ara ens hem trobat, i amb un aliat com el PSOE-C, que tots sabem quins son els seus objectius, precisament els mateixos que ara critiquen al govern actual per les seves aliances amb els populars, tot plegat amb molta demagògia. Per altra banda critica els que tenim pressa, i defensa una gradualitat, que bàsicament significa inactivitat, i deixar passar les oportunitats fins que  poca cosa hi hagi a fer, francament una actitud força irresponsable. Una cosa que el President sortint també ha defensat, amb una obra de govern que nacionalment es trista, i socialment ja hem vist els resultats.

En definitiva, no hi ha res pitjor que no admetre les errades, i seguir insistint en una mena de món virtual, pel que fa  a la nova direcció cal esperar, però aparcar el principal objectiu fins el 2015, no em sembla el més coherent, i més si es a canvi de defensar un concert impossible,que no deixa de ser una pèrdua de temps.