ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LLUMS I OMBRES A ESQUERRA

General

El Congrés d’Esquerra ha validat la nova etapa de Junqueras i Rovira com a capdavanters del partit, i una nova ponència on curiosament no inclou la independència fins el 2015, però que sembla que rectifica la prioritat entre l’esquerra i el país a favor d’aquest últim, per altra banda els caps que han marxat com en Ridao, continuen aliens a tothom defensant l’estratègia del segon tripartit vivint en el seu món particular, i no acceptant les errades comeses que han acabat amb la davallada d’aquest partit, què semblava la punta de llança de la lluita per l’estat propi, i que ha acabat com ha acabat.

parla d’independència, i es centra en el concert econòmic com objectiu. Volen ocupar un lloc central en la política catalana, i s’ha explicat que si cal escollir entre esquerra i dreta, cal escollir la primera, però entre esquerra i el país, guanya la segona, i toca estar al costat del govern quan sigui fonamental. Cal recordar que el darrer Congrés d’aquest partit va ser molt convuls, amb quatre candidatures de les quals ja no en queda cap dins el partit. De totes maneres els dirigents sortints amb en Joan Ridao com a secretari, ha seguit insistint que no han de demanar perdó per res, i ha defensat el segon tripartit donat les culpes a les divisions internes, i diu que han canviat l’autonomisme pel sobiranisme com a eix central, encara que defensa que son socialdemòcrates, i no es pot caure en la temptació del que denomina independentisme exprés, i ha seguit defensant aquesta gradualitat. Per la seva banda, el seu president Puigcercos ha centrat en els personalismes les equivocacions, i ho lamenta amb la pèrdua de tots els seus rivals per la presidència, va destacar per una defensa tancada de l’obra del govern en el segon tripartit.

Realment es curiós i de perplexitat, com el que molts anomenen el pal de paller de l’independentisme ajorni fins el 2015 en la seva ponència la reclamació per la independència, francament es el joc de despropòsits en que s’ha instal·lat aquest partit en els últims anys, son en una època on la crisi creixent, es un caldo de cultiu perfecte per aprofitar la causa independentista i donar el pas, que esperen que amb un període de possible recuperació econòmica la població es motivi per la causa de l’estat propi, es francament paradigmàtic i força indignant. Per altra banda, es positiu que entre esquerra i país, deixin clar que aposten pel segon, i es trist alhora que això s’hagi de remarcar com una cosa extraordinària, de totes maneres aquesta ha estat l’aposta de la junta sortint, i la causa primordial del desencís i càstig a la formació, així com l’abandonament de bona part de les faccions critiques. Es bastant lamentable que Ridao segueixi defensant el que ja no te defensa, un segon tripartit sense sentit amb expulsió del primer, i unes politiques socials, deixant l’eix nacional abandonat, i on s’han traspassat totes les línies vermelles sense rubor, i on el forat econòmic ha estat el que ara ens hem trobat, i amb un aliat com el PSOE-C, que tots sabem quins son els seus objectius, precisament els mateixos que ara critiquen al govern actual per les seves aliances amb els populars, tot plegat amb molta demagògia. Per altra banda critica els que tenim pressa, i defensa una gradualitat, que bàsicament significa inactivitat, i deixar passar les oportunitats fins que  poca cosa hi hagi a fer, francament una actitud força irresponsable. Una cosa que el President sortint també ha defensat, amb una obra de govern que nacionalment es trista, i socialment ja hem vist els resultats.

En definitiva, no hi ha res pitjor que no admetre les errades, i seguir insistint en una mena de món virtual, pel que fa  a la nova direcció cal esperar, però aparcar el principal objectiu fins el 2015, no em sembla el més coherent, i més si es a canvi de defensar un concert impossible,que no deixa de ser una pèrdua de temps.

 

 

 

 

 

  1. Esquerra! desperta d’una vegada! i pacta amb tots els independentistes.

    “Tard i malament” ho farà esquerra, si ara s’acosta a Convergència enlloc de pactar amb tots els independentistes, tots!!!

    Fa
    vuit o setze anys era l’hora de pactar amb Convergència, ara no! Ara és
    hora de pactar amb els independentistes per fer avançar la
    Independència de Catalunya no pas la dependència d’Espanya.


    Els bascos ho tenen clar, ja amb el concert econòmic ho van tenir clar! A veure si ens despertem d’una vegada?!

    Els
    partits i les coalicions han d’ésser una eina en favor de Catalunya, no
    pas una eina en favor d’ells mateixos. Primer Catalunya, després els
    partits.

    Podem veure com els independentistes bascos sacrfiquen o
    contenen en nom del bé comú els noms propis dels seus partits polítics.
    Els catalans hem de ser capaços de fer el mateix.

    Si Esquerra no
    entén això haurà canviat la dependència del PSC per la dependència de
    Convergència. Mal favor per a ERC i mal favor per a la Independència de
    Catalunya.

    Salvador Molins, BIC-CA

  2. Tenint en compte que tenim les eleccions a sobre i que aquesta gent sembla no entendre res, si no pacten amb tots els altres independentistes es fotaran una fava que ja no els recolliran ni amb pinces.

    Aquesta gent d’Esquerra pensen poc en Esquerra i menys en Catalunya.

    Salvador Molins, Conseller de CA.

  3. Tenint en compte que tenim les eleccions a sobre i que aquesta gent sembla no entendre res, si no pacten amb tots els altres independentistes es fotaran una fava que ja no els recolliran ni amb pinces.

    Aquesta gent d’Esquerra pensen poc en Esquerra i menys en Catalunya.

    Qui vulgui Independència no els votarà a ells i qui vulgui Concert tampoc perquè es refiarà més de Convergència.

    No saben ni fer autonomisme, practiquen l’encaixisme i fan seguidisme de Convergència i Unió.

    Convergència enganya volen fer compatible Espanya i Catalunya, per això s’inventen i fan servir paraules i expressions estranyes com “Seleccions supraautonòmiques” o “Transició nacional”.

    En canvi Esquerra s’encalla amb tòpics com la “majoria social” i “la pluja fina” dues qüestions que enlloc d’augmentar la seva influència sobre la població la ha disminuïda. Volien passar de 21 diputats a 48 i s’han quedat amb menys de la meitat dels que tenien. I ara per acabar-ho d’arreglar s’enpassen l’engany del Pacte Fiscal convergent, que només és fum per anar tirant governant la colònia o fent-ho veure mentre Catalunya s’enfonsa.

    Salvador Molins, Conseller de CA.

  4. Companys com a militant de ERC us demano una mica de paciència i deixem treballar al Junqueras, de moment anem pas a pas i paciència hi han molts ponts que s’han de refer un sembla més encarrilat que és REAGRUPAMENT, l’altre SI  no volen pactar ja han tingut 3 eleccions i sempre troben alguna cosa sempre fan:

    primer : si però després sempre troben un però per NO PACTAR , crec SI mentres tingui al LOPEZ TENA I URIEL BERTRAN mai voldran pactar amb ERC primer un perquès es Convergent i l’altre està ressentit i sap que si torna la gent que li vam donar suport li girarem l’esquena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.