LLIBERTAT SOTA VIGILÀNCIA
El poder espanyol i el seu Govern tenen un problema que cada dia creix més amb insistència. Voler fer passar una pseudo democràcia per un democràcia exemplar es complicat. Voler fer veure que les coses no existeixen també i voler rentar el cervell a una part de la població amb la por per bandera per acceptar de nou el marc mental autonòmic ja abandonat per molts es una quimera, que de portes endins i sobretot de portes enfora cada cop grinyola més.
La manera d’intentar apaivagar la revolta democràtica catalana ha estat el menyspreu, la negació del subjecte i finalment la repressió policial i judicial sense precedents. Això te un cost i de pas destapa les vergonyes, aquelles que més o menys amagaven i que de fet ja provenen d’una transició que va ser de tot, menys modèlica. De fet intentar transformar una Dictadura militar mai condemnada per una pretesa democràcia sense cap tipus de perdó, ni de reparació de danys es com intentar enganxar un gerro xinés amb celo, al final acabarà trencat sense remei.
Així hem vist aquesta Espanya dels lobbys de poder i d’una manera de fer inventar-se unes autonòmies amb competències que van i venen, un sistema judicial controlat, un poder polític amb partits fundats per persones del règim, on la memòria històrica ha estat esborrada amb els morts encara enterrats als vorals de les carreteres i on la protecció de persones tacades de sang ha estat una constant, alhora que la corrupció ha estat el pilar del sistema com hem anat veient.
Dit això, veiem com la deriva judicial en el cas català ha fet que una imaginària violència sigui la base de totes les acusacions i la presa d’ostatges per idees sigui el que ens ofereixen. De fet i a partir d’aplicar el famós 155, de la manera que han considerat oportú pels seus interessos els drets de les persones han estat laminats a consciència, dret de reunió o d’expressió veiem com han estat atacats sense pietat com la condemna al raper Valtonik de 3 anys i mig de presó o simplement per voler democràticament la independència catalana, s’ha atacat la llengua catalana com element pertorbador de la seva màxima que tot ho justifica “la unitat de la patria”, recordo un lema molt semblant a “una grande y libre”.
En aquest context que el President Puigdemont i els seus consellers estiguin a Brussel·les i ara Anna Gabriel a Suïssa son una alenada d’aire fresc precisament per poder denunciar amb les mans lliures aquests abusos repressors que fora de les fronteres cada cop son més escoltats.
El règim de la llibertat sota vigilància, ha anat massa lluny i sap que aquest muntatge no podrà resistir molt de temps la pressió creixent, que alhora pot fer obrir els ulls a la ciutadania espanyola que d’una vegada per totes hauria d’exigir el seu protagonisme i simplement democràcia.