LLENGUA OPRIMIDA
El Tribunal d’Estrasburg avala 25% de castellà a l’escola catalana i no admet la demanda d’Òmnium contra la discriminació de la nostra llengua.
La mateixa ens diu que la decisió dels Tribunals espanyols no deroga la política lingüística de l’Escola, nomes augment el castellà en una o més assignatures sense modificar la preponderància del català i no admetent les famílies catalanes que quedaven en desavantatge al canviar el sistema de llengües escolar. Per altra banda considera que prohibir l’ús del castellà privaria als ciutadans espanyols del seu dret a ser educats en la llengua nacional i per preservar el principi d’unitat del sistema educatiu. Òmnium parla d’una llei de model lingüístic que emana d’una llei del Parlament amb el 85% de suport i que es troncal per la defensa del català i que amb el pretext de defensar els drets d’una minoria volen acabar amb la immersió. El Govern per la seva banda crida a la calma i assegura que la sentència no te cap impacte.
La realitat, és la intenció de l’Estat per afeblir la nostra llengua, just en l’únic àmbit on es trobava protegida per la llei d’immersió lingüística com diu Òmnium amb una llei del Parlament amb un ampli consens de país i sense cap problema on ha portat uns resultats any rere any que han donat que els nostres alumnes surten amb unes competències de llengua castellana millors que la majoria de comunitats espanyoles monolingües, una dada que sembla no interessa amb aquesta minoria que viuen entre nosaltres. Aquest 25% per llei evidentment és un atac més de grups ultres que fan la feina bruta a l’Estat d’eliminar la nostra llengua i de pas passar per damunt dels drets de la gent autòctona d’aquí que es veu privada del seu dret d’estudiar amb la llengua pròpia del país, uns drets que poden ser trepitjats i que evidentment la Constitució espanyola no contempla ni li preocupen.
Una minoria que viu aquí de pas, és això una minoria i aquí o en qualsevol lloc del món no pot fer canviar el model de llengua a l’escola pel seu gust, crec que es prou clar. De totes maneres la defensa del català sempre poc valenta de les nostres institucions ha col·laborat amb aquestes entitats o partits fets amb l’única finalitat d’acabar amb la nostra llengua sigui com sigui i al preu que sigui. Crec que els Tribunals europeus en aquest cas no han valorat prou això i nomes fets subjectius.
Una llengua oprimida.