ALBERT CORTES MONSERRAT

La cimera de partits catalans per combatre la Llei Wert, ens ha portat uns acords en forma d’esmenes pels representants dels mateixos partits a Madrid, i quÈ defensen sobretot la llengua catalana com a vehicular, i la competència en la matèria quÈ impedeixi que des de la capital espanyola es donin els continguts, i la manera de fer per sobre de qualsevol cosa. Lógicament he dit partits catalans, per tant Populars i Ciudadanos rebutgen de ple qualsevol esmena que no sigui la desaparició voluntària de la nostra llengua de les aules, i assumir la pèrdua total de competència en la matèria. Trobem un tercer grup com el PSC, que troba retrograda la llei, però defensa en últim cas la seva aplicación. Visca la paranoia per donar i remenar.

El PP descriu la cimera com una acció vergonyosa de propaganda que pretén dividir i separar, i defensa que la Lomce no ataca el català. Els Ciudadanos amenacen en portar als tribunals qui desobeeixi la llei amb la seva croada contra Catalunya. De fet Millo fins hi tot parla de negociar amb el govern espanyol com aplicar la llei, ja que ells si que estan disposats a parlar de tot. La unitat del missatge ha estat clara per part dels defensors del model educatiu català que defensen la immersió lingüística i l’Estatut com a norma vigent. La consellera ens diu que no es aplicable al nostre territori ja que es un atac a l’autogovern i la integración socials amb una llei ideològica.

Tanmateix, en Pere Navarro no farà costat a la insubmissió en última instància a la llei, i diu que s’ha d’aplicar, tot hi mostrar-se totalment en contra. De fet la consellera ja ha advertit que la llei pot acabar al TC per invasió de competències, i no s’arribaria a aplicar mai, ja que en un nou període electoral, una nova formación pot guanyar.

Efectivament, la paraula insubmissió ha creat pànic en segons qui, que simplement admet que tot s’hi val sigui el que sigui, i això fins hi tot en una suposada democràcia te un límit. Com diu Sala i Martin la solució no es insubmissió, es independència, ja que amb ella es pot tenir un bon o mal govern, però mai serà un govern espanyol amb una política permanent contra Catalunya.

Es una llei recentralitzadora i uniformista, feta des de la base ideològica de les Faes, com una moderna Falange, i que te com objectiu acabar amb la llengua catalana i un sistema lloat per tota Europa, amb resultats contrastats per la imposició barroera del castellà amb un suposat problema imaginari que no existeix. i que trencaria la cohesión social, objectiu prioritari tant de Populars com Ciudadanos per frenar el procés cap a l’Estat propi, i alhora es passaria pel forro l’Estatut. i les competències catalanes en educació amb la llei de la imposició i un model que esborri senzillament el nostre.

Seguint els procediments, s’han de proposar esmenes a Madrid, que ja veurem com no seran acceptades, i un cop sigui definitiu impugnar la llei al TC per frenar la seva posada en marxa. Per últim independència, per fugir d’aquest atac constant i gaudir d’un estat al nostre favor, una gran novetat per nosaltres i que esborraria la demagògia de Navarro per complir fins hi tot allò que no es just, i curiosament sempre en la mateixa línia.

El trencament dels lligams d’un territori amb un altra, comporta aquestes coses, i voler ignorar això no ho frenarà, per molt que si esforcin.