ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LLEI WERT: INSUBMISSIÓ O INDEPENDÈNCIA

General

La cimera de partits catalans per combatre la Llei Wert, ens ha portat uns acords en forma d’esmenes pels representants dels mateixos partits a Madrid, i quÈ defensen sobretot la llengua catalana com a vehicular, i la competència en la matèria quÈ impedeixi que des de la capital espanyola es donin els continguts, i la manera de fer per sobre de qualsevol cosa. Lógicament he dit partits catalans, per tant Populars i Ciudadanos rebutgen de ple qualsevol esmena que no sigui la desaparició voluntària de la nostra llengua de les aules, i assumir la pèrdua total de competència en la matèria. Trobem un tercer grup com el PSC, que troba retrograda la llei, però defensa en últim cas la seva aplicación. Visca la paranoia per donar i remenar.

El PP descriu la cimera com una acció vergonyosa de propaganda que pretén dividir i separar, i defensa que la Lomce no ataca el català. Els Ciudadanos amenacen en portar als tribunals qui desobeeixi la llei amb la seva croada contra Catalunya. De fet Millo fins hi tot parla de negociar amb el govern espanyol com aplicar la llei, ja que ells si que estan disposats a parlar de tot. La unitat del missatge ha estat clara per part dels defensors del model educatiu català que defensen la immersió lingüística i l’Estatut com a norma vigent. La consellera ens diu que no es aplicable al nostre territori ja que es un atac a l’autogovern i la integración socials amb una llei ideològica.

Tanmateix, en Pere Navarro no farà costat a la insubmissió en última instància a la llei, i diu que s’ha d’aplicar, tot hi mostrar-se totalment en contra. De fet la consellera ja ha advertit que la llei pot acabar al TC per invasió de competències, i no s’arribaria a aplicar mai, ja que en un nou període electoral, una nova formación pot guanyar.

Efectivament, la paraula insubmissió ha creat pànic en segons qui, que simplement admet que tot s’hi val sigui el que sigui, i això fins hi tot en una suposada democràcia te un límit. Com diu Sala i Martin la solució no es insubmissió, es independència, ja que amb ella es pot tenir un bon o mal govern, però mai serà un govern espanyol amb una política permanent contra Catalunya.

Es una llei recentralitzadora i uniformista, feta des de la base ideològica de les Faes, com una moderna Falange, i que te com objectiu acabar amb la llengua catalana i un sistema lloat per tota Europa, amb resultats contrastats per la imposició barroera del castellà amb un suposat problema imaginari que no existeix. i que trencaria la cohesión social, objectiu prioritari tant de Populars com Ciudadanos per frenar el procés cap a l’Estat propi, i alhora es passaria pel forro l’Estatut. i les competències catalanes en educació amb la llei de la imposició i un model que esborri senzillament el nostre.

Seguint els procediments, s’han de proposar esmenes a Madrid, que ja veurem com no seran acceptades, i un cop sigui definitiu impugnar la llei al TC per frenar la seva posada en marxa. Per últim independència, per fugir d’aquest atac constant i gaudir d’un estat al nostre favor, una gran novetat per nosaltres i que esborraria la demagògia de Navarro per complir fins hi tot allò que no es just, i curiosament sempre en la mateixa línia.

El trencament dels lligams d’un territori amb un altra, comporta aquestes coses, i voler ignorar això no ho frenarà, per molt que si esforcin.

 

 

 

  1. Tenia raó en Tena en veure que molts catalans havien votat qui no es creu amo ni representant de la pròpia sobirania i la del seu Poble.

    Els nostres polítics, nostres?, els polítics que ara mateix dirigeixen, dirigeixen?,  Catalunya encara no han trencat els lligams mentals que els atenallen amb qui encara els paga el sou de les seves “respectuoses” poltrones!

    L’exemple més frapant n’és com s’està enfocat l’afer d’Espanya … ai, vull dir l’afer del sr. Wert. Si no et creus la pròpia sobirania, si no te la creus com deia el catecisme catòlic “més que totes les coses, per sobre de totes les coses”, si no et creus la sobirania amb aquesta intensitat no vals per a la causa! ets com el pagès que a l’hora de les trompetes no deixa d’anar regar les cols de l’hort … el resultat és palpable, seran mig esclavets malgrat s’autoanomenin “sobiranistes?” i amb ells tots nosaltres en paguem contínuament les conseqüències.

    No és Wert, senyors! és Espanya, sempre l’eterna Espanya!

    No és Wert, ni Asnar, ni Zapatero, ni Rajoy, ni Guerra, ni Felipe Gonsales … són Espanya i tots vostès que encara no s’han alliberat d’Espanya en les seves ments i en la seva carrincloneria de demanar inútilment a l’amo que no et castigui tant, que no et perdoni la vida tant … amb els teus diners i el teu perenne i vergonyant ajupiment!

    Ai las! quan deixareu de llepar els peus a l’amo?!

    Haviam quan Tena deixarà de tenir tota la raó!
    Haviam si encara ens restarà un bri d’esperança?!

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.