ALBERT CORTES MONSERRAT

Veig astorat com un projecte tant engrescador com el que representava ara per ara Reagrupament, se’n pot anar a la paperera per l’impuls autodestructiu que ens caracteritza, i per aquest grau infantil que no acaba d’arribar a la adolescència, i molt menys  a la majoria d’edat del moviment independentista català.  Com sempre he defensat, la societat civil pot fer multitud d’actes i mobilitzacions, però finalment s’han de canalitzar políticament al Parlament, i a poder ser amb la força imprescindible per ser decisius, d’altra banda la invisibilitat del projecte, i la simple gestió de l’autonomisme en diferents formats que representen la resta de formacions ara existents, faran perdre una bona oportunitat, i qui sap si la ultima per posar rumb cap al nostre propi estat.

Donat que oficialment a la web de Reagrupament no hi ha un comunicat oficial, cosa desitjable donat la gravetat de l’assumpte, les informacions publicades ens parlen d’un enfrontament a la junta de l’associació pel tema de les llistes electorals, per una banda i seguint els estatuts aprovats en el seu dia, quatre membres d’aquesta junta defensa que cada circumscripció esculli els seus candidats, i així que cada un dels quatre territoris s’identifiqui amb ells, i per altra banda el líder i impulsor de la idea Joan Carretero, i 12 membres més volien una única circumscripció, i què per exemple els de Barcelona votessin als de Tarragona, i el de Girona als de Lleida per posar un exemple. Les tensions han anat en augment, fins que en la ultima reunió el grup d’en Carretero ha demanat la dimissió dels quatre defensors dels estatuts, i al negar-se finalment han dimitit en bloc aquesta gran majoria de la junta deixant el projecte penjant d’un fil.

Primer de tot vull dir la meva posició favorable a votar per separat a cada circumscripció, ja que apart que ho marquen els estatuts aprovats per la majoria dels associats, sembla lògic que no siguin paper mullat en quatre dies, es la tria més democràtica existent, ja què sinó la paradoxa es podria donar ja que a Barcelona i degut a ser una gran majoria per la seva població, podrien escollir els representants dels altres tres territoris per davant de la voluntat dels propis associats d’aquestes comarques, què veurien com no tenen possibilitat d’escollir el seu propi representant, cosa que podria ser contraproduent pel territori, i que no lliga amb un dels grans objectius que es la regeneració democràtica.

Dit això, em sembla que no es pot perdre el rumb d’aquesta manera, i s’ha d’assumir que el projecte de l’estat propi està per damunt de tot, això arribat a situacions límits ha de comportar cessions i generositat per part de tots, per no trencar les il·lusions dipositades per molta gent, i que ara es poden veure trencades, tanmateix l’actiu més notable o mediatic de Reagrupament es en Joan Carretero, deixant de banda en Carles Mora, alcalde d’Arenys i la possible arribada de Joan Laporta, per tant el projecte sense ell esta condemnat al fracàs.  La irresponsabilitat dels que han dimitit, i dels que s’han quedat es manifesta, ja què no han pensat en les conseqüències de les seves accions, ni en el projecte de l’estat propi, ja que aquí no es tracta de cap promoció personal de ningú com els partits tradicionals, sinó de ser una eina útil per portar la independència des del Parlament, i una vegada aconseguida la dissolució de la entitat.

El mal ja esta fet, ja que de la invisibilitat que han tractat els mitjans a Reagrupament fins ara, es passarà amb aquesta carnassa servida en safata a tot tipus de desqualificacions, i similituds amb fenòmens com Ciudadanos que finalment ha acabat dividit i ferit de mort, i segurament amb la desaparició assegurada en la propera legislatura.

Tota la feina de presentació i de bastir un projecte que finalment aglutines tot el vot independentista pot quedar en un no res, com ja ha passat en altres projectes, i que vull suposar que apart d’altres motius no explicats encara, el porta aquesta malaltia infantil deguda a un territori que degut a la seva dependència durant prop de 300 anys, per força produeix unes seqüeles en forma de mentalitat autodestructiva i manca de responsabilitat i valentia.

Espero i desitjo que  es pugui reconduir la situació, ja que sinó en les properes eleccions l’independentisme pot ser que es vegi obligat a tornar a quedar-se a casa per falta de projecte que el representi.