ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?IMPERI ESPANYOL FORA DEL CONCERT INTERNACIONAL

General

La propera conferencia internacional per discutir com reformar el sistema financer mundial, i lluitar així contra crisis com l’actual, es celebrarà el proper novembre a Estats Units, i de moment sembla no hi tindrà cabuda la gran potencia mundial espanyola.

Amb aquesta reunió al mes alt nivell, hi acudiran els membres  de l’anomenat G20, els mes importants del mon junt amb els països emergents. Entre aquests destaca USA, Alemanya, França, Regne Unit, Japó, Itàlia, Rússia o India entre d’altres, i on curiosament no està l’Estat Espanyol.

 

El mandatari francès Sarkozy ja va deixar clar la composició d’aquesta reunió, i això va a alertar aquest gran estrateg mundial anomenat Zapatero, de fet en la mini cimera europea del passat octubre la delegació espanyola ja no hi va ser representada.

 

A aquest líder de pa sucat amb oli crec que a la resta del mon li han descobert les seves misèries, i si be dins a l’Estat  amb la recepta de la demagògia, la por a la tornada del partit rival i mentida rere mentida sobretot a Catalunya li es suficient per dominar la situació, això en el mon no es suficient, i el veuen venir d’una hora lluny com a president d’un estat tant curiós que fins fa quatre dies negava la crisi quan ja estava fent estralls a nivell mundial, quan fa també poc gestionava una treva amb ETA que podia liderar amb la referència irlandesa com a model, i que un cop mes va abandonar al negar-se a negociar o cedir amb res que no fos la rendició incondicional del grup terrorista.

 

Una persona que segueix ofegant uns territoris fins a l’extenuació en benefici dels mateixos de sempre que acaben vivint millor que els primers, que no es capaç de complir cap compromís com per exemple els traspassos a les autonomies pendents, o les lleis orgàniques com l’Estatut validat per la població simplement es ignorat, per no parlar de les quotes de partit en els organismes judicials que perpetuen el record franquista en aquestes institucions, i la política de xecs a la població com a reclam electoral com a mes destacat entre moltes altres coses.

 

En definitiva, una persona que no es de fiar, i que en el context internacional pinta ben poca cosa, al contrari del que es volen fer creure però que amb casos com aquest queda patent que es una mentida mes, i l’obliga a pidolar la seva  presencia en aquests fòrums internacionals on el estats que dominen el mon simplement hi assisteixen.

 

Catalunya si vol donar un pas endavant hauria de prendre nota d’aquests fets, i veure arribat el moment quines amistats interessa cultivar per poder fer pressió quan el procés arribi als seus moments culminants, i on Espanya ben poca influencia pot donar, apart del voler fer por amb raonaments que ja estan molt esgotats i que cauen pel seu propi pes..

  1. Catalunya ha de cercar aliats a l’esfera internacional.

    A qui menysprea Espanya, això sí, sempre amb les dues cares que fa i que no li donen resultat al món, com sí que li’n donen a Catalunya? Els defectes d’Espanya, al meu parer, són el neocolonialisme, l’arrogància i cert antisionisme, entre d’altres. Doncs, ací s’han de buscar els aliats: EUA, Brasil, Mèxic, Israel, i també Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Marroc i petits estats com Holanda, Dinamarca, Suècia,… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.