LI PODEM DIR DICTADURA
Hores d’ara ja es una evidència que l’Estat espanyol li podem dir una Dictadura, no hi ha excuses. Presos polítics, persecució d’idees, violència consentida, nul·la separació de poders i nul·les garanties judicials. Ingredients que ens porten a un mateix lloc.
Avui es un nou dia trist pels democrates, unes compareixences per rebel·lió, malversació i sedició pels membres de la Mesa del Parlament amb la Presidenta Forcadell al capdavant i també pels membres del Govern legitim de Catalunya, amb una citació 24 hores abans, sense poder preparar la defensa i poder demanar veure les proves del cas i amb unes peticios del fiscal amb penes desproporcionades i basat en legislació franquista, ja que l’Audiència Nacional no es competent pel delicte imputat, i la rebel·lió necessita de violència inexistent i que per justificar es considera per exemple les cassolades com un acte d’aquest tipus entre d’altres barbaritats.
Un desgavell per aturar un poble que segueix tossudament alçat i un Govern i President legitim que des de Brussel·les, lloc perfectament triat per internacionalitzar el conflicte i fer veure la falta de garanties de l’Estat en un judici de venjança política pel repte democràtic català.
De fet, la violència de l’1 d’octubre negada per l’Estat, la veiem per exemple en la rebuda als consellers a Madrid amb barra lliure pel feixisme amb símbols franquistes i la col·laboració policial per coaccionar les persones. Una barra lliure pel feixisme que veiem constantment i que denota aquesta Espanya casposa que el món es mira.
Davant tot això veiem com Iceta veu ridícul l’exili del President i la diputada Ana Granados del mateix PSC ho titlla d’insult a la intel·ligència el discurs acusador del President. Un trist paper d’aquests col·laboradors del regim anterior que assisteixen a les manifestacions rodejats de PP i Ciudadanos sense pudor i que han perdut el nord i qualsevol mirada a la realitat d’un Estat que ja els esta bé i no volen reformar encara que sigui renunciant als mínims principis democràtics.
A l’altre costat veiem el conseller Santi Vila que en nom de la moderació diu publicament que anava en direcció contraria al programa del Govern i sobta que encara segueixi al mateix partit i alhora sobta que aquest frau esbombat als quatre vents l’anomeni moderació.
En definitiva, preparats per resistir i creure en la victòria final.