ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?HOME ENSOPEGA DUES VEGADES AMB LA MATEIXA PEDRA, O TRES

Sense categoria

Les ultimes declaracions de l’Artur Mas, futur candidat de CIU al Parlament cada cop fan veure mes clar què no vol sortir del carreró sense sortida on es troba instal·lat el país, i insisteix amb els mateixos tics i errades de sempre, sense oferir un vertader projecte de futur, sinó més del mateix.

En Mas, davant el pacte basc PP-PSOE ha remarcat mantenir CIU amb molt de suport es essencial i garantia per evitar quedar diluïts dins l’Estat Espanyol, adverteix del perill de la divisió nacionalista en referència a Carretero, i què beneficia altres opcions, curiosament no posa en qüestió la legalitat del nou govern basc, i fa referència al tripartit com exemple a evitar, critica el desallotjament del PNB en nom de l’espanyolisme i a Catalunya en nom de les esquerres donant per finalitzada el projecte d’Espanya plural. Per últim, es mostra convençut de la victòria en les eleccions catalanes, i demana una majoria forta de perfil catalanista.

 

Respecte al país basc, què un dirigent com diu ell catalanista, un terme més aviat ambigu i moltes vegades buit de contingut, no qüestioni la legalitat del nou govern basc es significatiu, ja què amb els seu suport la llei de partits es va aprovar, i ha servit per adulterar les eleccions basques deixant 100000 vots de l’esquerra abertzale fora de servei, i adulterar unes eleccions a la carta per formar i sense cap rubor una majoria no nacionalista com diuen ells, o sigui nacionalista espanyola, i amb clara vocació uniformadora i regressiva respecte la identitat basca, i què només  ha estat possible per la democràcia de fireta espanyola.

 

El perill de la divisió nacionalista, només vol dir una cosa, por a perdre futurs votants per una possible nova formació amb un projecte molt clar i una sortida a l’atzucac actual, la independència, cosa que de moment CIU no tracta a pesar de tenir a les seves files molts independentistes, perquè el projecte què ofereix CIU es una reedició del lema socialista de les passades eleccions referit a què si tu no hi vas, ells hi tornen, en aquest cas el què hi torna es el tripartit i el què hi va es la federació convergent.  No ens enganyem, això motiva a poca gent, un simple canvi de cares per seguir gestionant les engrunes de Madrid millor o pitjor no es la solució.  En canvi el projecte de l’estat propi trencant la legalitat si que engresca, i més si com diu l’Espanya plural ja es una cosa del passat, a que espera.

 

Dividir el vot en aquest sector no es dolent si l’objectiu es el mateix, aquest perfil catalanista, i aquesta gran majoria no servirà de res, si al final segueix la submissió al govern de l’estat, no es problema de gestió, es problema de poder polític i econòmic que evidentment amb el tripartit no s’aconseguirà, i que amb les seves tesis tampoc, aquest poder només s’aconsegueix portant la nació catalana al lloc que li pertany  en el món, un estat dins la Unió Europea, què de moment deixi en termes secundaris aquest eix dreta o esquerra, i CIU es una peça important per aconseguir-ho. 

 

Fa poc el President Pujol es preguntava que fer perquè no acabin la liquidació definitiva del país, i la solució es molt senzilla, prou de falsa legalitat què no condueix enlloc, i que permet veure exemples com el País Basc, no es Tripartit o CIU, la realitat es regió assimilada sense futur o estat propi dins la Unió Europea.

 

  1. Des de Pujol fins a Artur Mas, CIU ha aconseguit reunir el vot catalanista i nacionalista sense tensions, ja sigui pactant amb el PP com amb el PSOE.

    Estigui CIU al govern o a la oposició, les tensions entre els sobiranistes i els que estan a gust amb Espanya, tant a CIU com a CDC, es manifesten ben poc, si és que es manifesten. Perquè els surt bé? En principi sembla difícil de païr perquè es tracta no només d’una contradicció tàctica, com ha passat a ERC, sinó una contradicció substantiva en el si de la seva ideologia. Potser els surt bé perquè CIU conjuga hàbilment dos nivells polítics, d’una banda el catalanisme evident o molt evident amb la voluntat també evident o molt evident de mantenir l’statu quo amb Espanya, que es podria sintetitzar en un catalanisme a Espanya.

    Però el que és evident és que amb CIU a l’oposició, l’acció dels seus sobiranistes ha servit per augmentar les contradiccions al Govern tripartit a partir especialment d’incentivar les contradiccions al si d’ERC, contradiccions que no són tant a nivell ideològic, sinó entre l’expectativa de la ideologia i les possibilitats d’aplicació en el si d’un govern compartit i amb un suport democràtic no majoritari.

    La política aplicada per ERC, subratllada ara per l’acció dels sobiranistes i especialment els provinents de CIU ha servit per mostrar les contradiccions en el manteniment de l’estatu quo Catalunya-Espanya, però sense tenir, lògicament, la possibiltat democràtica de trencar-lo. I ERC ha pagat un preu molt gran, la divisió interna.

    Ara emperò haurem de veure que fan els sobiranistes de CIU, si es passen a RCat o imposen el sobiranisme dins de CIU. O si no fan res d’això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.