ALBERT CORTES MONSERRAT

La noticia que deu militants de l’esquerra abertzale en situació de recerca i captura fan publica la seva integració a ETA, a cara descoberta  i expressant la seva  frustració per no poder lluitar legalment pels seus ideals en aquesta Espanya què no vol evolucionar, es un pas mes en la situació d’Euskalherria.

Aquests militants que políticament han lluitat pacíficament pel projecte sobiranista a Euskadi, se’ls ha tractat des de les autoritats judicials espanyoles com si fossin terroristes, i amb tortures i detencions, apart de les ilegalitzacions de les seves organitzacions, els ha posat en un carreró sense sortida.

Denuncien que no se’ls deixa viure defensant les seves idees i critiquen a PNB, PSOE i PP, per l’estat d’excepció que viu la població basca, i on no pensen presentar-se davant les autoritats judicials, i la seva sortida es agafar les armes.

Fa pocs dies el ministre espanyol Rubalcaba en una roda de premsa ja va deixar anar que no hi hauria cap mes diàleg amb la banda terrorista, i què el futur d’ETA esta entre reixes, havent tingut la oportunitat d’acabar com l’IRA i on finalment acabarà com els GRAPO.

Crec que en aquestes paraules del ministre faltava recordar en la comparació IRA – GRAPO que Espanya evidentment no es el Regne Unit, i això es un factor decisiu posem per cas per la finalització d’una activitat d’un grup armat.  l’IRA i el seu braç polític van portar un procés de pau amb el govern britànic on el diàleg va portar solucions que van acabar com tots sabem amb l’abandó de les armes per part del grup terrorista, en canvi a Espanya ara ja es nega qualsevol diàleg, i els intents frustrats que han existit per l’Estat  no ha estat una negociació, sinó l’exigència de la dissolució del grup sense oferir res a canvi, es a dir sense entrar mai en el tema de fons que evidentment es polític, ja que no reconeix el País Basc com a subjecte polític.

El cas d’aquestes persones que han anunciat el seu pas a ETA, es la conseqüència de la política espanyola, i el famós estat de dret on s’ilegatitzen tots els partits que defensen la Independència, i es persegueix qualsevol organització civil i mitjà de comunicació afí amb aquestes idees, i se’l vincula ràpidament al terrorisme amb actuacions judicials vergonyoses per qualsevol estat que es vulgui dir democràtic.

Al mateix temps des dels partits oficials com el PNB, es convoca una consulta ciutadana per sortir de l’atzucac i també es prohibeix.  Evidentment ja em diran a mi com es pot defensar el projecte polític de la creació de l’Estat Basc en les condicions actuals, on tota la antiga cúpula de Batasuna està, o ha passat per la presó, com el seu líder Arnaldo Otegui, i qualsevol iniciativa es criminalitzada.

Evidentment la violència sempre es condemnable, i la d’ETA evidentment ho es, però la de l’Estat Espanyol també ho es, i actua amb total impunitat emparada per les seves lleis fetes a mida, i on tot s’hi val per esborrar un projecte polític del mapa com qualsevol dictadura faria.

Crec que si l’Estat no evoluciona, cosa que no vol pels seus lligams amb el passat i el seu tarannà, el cas basc no es resoldrà per la via policial, i de censura a qualsevol iniciativa, i casos com els d’aquests deu militants de l’esquerra abertzale haurien de fer treure els colors de vergonya a l’Estat,  cas de que en tingues esclar.