ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ESGLÉSIA EN CONTRA DEL DRET A DECIDIR

General

El Bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha fet un escrit pels rectors de la seva diòcesi, en que els comunica  que no han de permetre reunions, ni molt menys el referèndum posterior sobra la independència de Catalunya en cap dels seus locals, ja  que no s’ajusta a la legalitat, i crearia una divisió entre els membres de la parròquia, amb un nou gest que mostra el tarannà antidemocràtic que sempre ha caracteritzat en aquest cas l’església catòlica, apart de ser un poder fàctic contra les llibertats nacionals catalanes.

 

Una de les primeres coordinadores afectades ha estat al municipi de Canet, on desprès de demanar autorització per utilitzar el local sense cap problema, han rebut la carta dient que no donen permís per celebrar cap reunió preparatòria ni consulta posterior, emparant-se que tenen respecte en el dret d’alguns ciutadans a preguntar a altres sobre diverses qüestions, però sempre dins la legislació vigent. Segueix justificant-se dient que pot portar a una divisió de la comunitat parroquial, i demanen respecte per la llibertat identitat de l’església a les coordinadores sobiranistes.

 

Sembla que l’origen de la negativa correspon a una carta de Martin Garcia, cap de llista pel PP a les municipals al Bisbat de Girona, i on diu que l’ajuntament no pot cedir cap dependència per llei a la consulta, i què si ho feia l’església podia ferir moltes sensibilitats dels creients contraris a la iniciativa, què la identificarien com un suport  a la pròpia consulta.

 

Realment trist el paper d’aquesta església davant la societat, on per un costat ens vol vendre el seu missatge de pau, compartir i estimar, i per l’altra segueix tenint els tics feixistes que la caracteritzen.  Si durant la dictadura eren un poder cabdal i addicte al regim franquista, amb la suposada democràcia no han perdut gaires privilegis, i s’atorguen la potestat de la que ells anomenen casa de Déu, estigui tancada per un grup de persones que pacíficament i democràticament volen fer una consulta a la població, amb la simple excusa de que això pot provocar divisió..Haurien de saber que qualsevol votació produeix divisió d’opinions, i en una democràcia una consulta si es vinculant, la minoria accepta el que diu la majoria, al contrari d’una dictadura, sistema que suposo els es més familiar i s’hi troben mes a gust.

 

Diuen que respecten qualsevol consulta que entri dins la legislació, haurien de saber que es perfectament legal que una entitat privada organitzi una consulta sobre qualsevol tema, per tant el seu raonament queda anul·lat, a més sobre el fet en concret de la pregunta, hi ha la possibilitat de donar el si i el no, no s’obliga a ningú a cap posició determinada, cosa que ells no estan acostumatsn ja que la seva organització interna es totalment dictatorial i sense discussió possible.

 

Els creients d’aquesta església suposo deuen tenir diverses opinions de moltes coses a la vida i ben variades com correspon a un grup nombrós de persones i pels motius de respecte i llibertat que ens parlen, i per la seva pròpia fe haurien de ser els primers en defensar el respecte a totes les idees.

 

En definitiva, l’estat espanyol, i davant la seva impotència per aturar l’allau de consultes independentistes per tot el territori, primer ho va prova traient la pols a La Falange, i ara pretén utilitzar un altre element en la mateixa línia com es l’església, i encara més coneixent als sinistres personatges d’aquesta organització a la Conferencia Episcopal Espanyola.  El 13 de desembre serà un altre dia de triomf per la democràcia i la llibertat dels pobles, i els seus mètodes del passat hauran de deixar pas al dret a decidir.

 

 

  1. Però l’Església (el bisbe de Girona) no pensa obrir els ulls? No veu que és un procés imparable… o igual perquè és imparable vol parar-lo ell mateix. No m’ho esperava… d’algun altre bisbe (a qui conec de quan era capellà a l’Arxidiòcesi de València) no m’haguera estranyat gens aquesta actitud.

    Sort teniu de Montserrat. Els valencians estem desemparats de la mà de Déu (i mai millor dit).

    Un salut des d’un poblet de la Vall d’Albaida.
    I el meu cognom és Canet. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.