ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta església i el seu màxim líder, segueixen com els caragols amb el cap dins la closca, i sense voler assumir cap responsabilitat, alhora que han optat per la tàctica política de no assumir cap errada, i plantejar la qüestió com si fossin la víctima davant els mitjans de comunicació i altres forces religioses. Cap missatge i actuació contundent, i arribant a comparar aquests autèntics monstres de la pederàstia amb la persecució jueva, es una aberració rere l’altre que sembla no tenir final.

En Benet XVI,  no ha fet referència al tema en cap de les homilies de Setmana Santa, i això ha provocat que diverses veus diguessin la seva, alguns han criticat la comparació amb els jueus com una nova presa de pel a la humanitat, i una pèrdua de papers intolerable, dona la sensació que simplement volen passar pagina sense fer res, i amb frases com la pronunciada sobre els àngels, que els va qualificar com a missatgers de crist que deixen la responsabilitat als sacerdots que son ministres de crist. Alguns alerten que les futures generacions podrien deixar aquest autèntic negoci sota mínims, pels dubtes creats, si no hi ha un canvi de rumb. Pel que fa a l’església catalana, amb el cardenal Sistach al capdavant, han fet costat al Papa dient que esta en un moment que sofreix  injustament amb molta pau i serenitat d’esperit, i donant tot el suport amb un símil clàssic de la típica submissió catalana, ara també religiosa.

La comparació feta per les forces vives d’aquesta església son aberrants, ja que voler que assumeixin responsabilitats i castigar els culpables de delictes, no te res a veure amb l’horror de la persecució jueva en determinades èpoques de la historia, es una pèrdua de papers total. Respecte el tema angelical, si els sacerdots son els ministres de crist, se’ns dubte alguns haurien de ser cessats immediatament, i retirat aquesta mena d’immunitat diplomàtica, per passar a disposició de la justícia, ja que suposo que aquests suposats missatgers no han portat les ordres del molt de mal que han fet alguns, en cas contrari s’imposaria una rapida intervenció, per desemmascarar aquesta farsa i portar els culpables al davant de la justícia.

En el tema de l’església catalana i el seu suport incondicional, ja ens diu com n’està de podrida aquesta associació religiosa, ja que sembla una burla dir que el Papa sofreix injustament, quan precisament abans d’arribar al cim de la cúpula, sembla que va amagar molts casos de pederàstia i els va tapar sota l’estora per no aixecar la llebre, i ara amb els seus silencis no genera el que podríem dir lideratge, ni dona cap sensació de patiment, com argumentava Sistach.

Ara es parla de la nova llei de llibertat religiosa que vol impulsar el govern espanyol, i que seria una bona oportunitat per treure definitivament els privilegis a aquesta església, i actuar com un vertader estat laic, on totes les confessions es mantinguin en l’àmbit privat de cada persona i amb els seus llocs de culte, i el finançament sigui retallat dels fons públics, sobretot ara amb època de crisi, per poder destinar-lo a les vertaderes necessitats reals de la població, ja què les espirituals no es tenen que barrejar amb la vida material.