ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ESGLÉSIA ATACA DE NOU

General

Acabo de llegir un llibre força recomanable  com es “La vida desprès de Deu” de l’escriptor Mathew Tree, un exemple d’integració a Catalunya  

En aquest, ens explica les principals religions del món , amb les seves característiques i l’experiència religiosa de l’escriptor amb el seu desengany de la fe, i la negació simplement de l’existència de cap Déu. Concretament amb l’església catòlica, relata el seu periple fosc per la història, amb el seu suport a la major part de dictadures com l’espanyola, o el suport a molts caps del nazisme en la seva fugida al perdre la guerra. En un intent per reclamar el seu dret a la llibertat de pensament sense coaccions de fe i des del respecte absolut a la gent que creu en qualsevol cosa espiritual o material, demana què això no sigui universalitzat, i simplement ens deixin en pau als que com jo escollim la llibertat espiritual, i ens creiem tant o tant poc per triar el nostre propi camí en la vida. Tanmateix, el que hem sentit aquests dies amb el comunicat de la Conferència episcopal Espanyola, i diversos actes protagonitzats pels seus caps visibles fa tuf a rèmora del feixisme en blanc i negre.Una organització que en nom d’un  esser per damunt de tots hi una sèrie de normes o recomanacions fa 2000 anys, ha fet autèntiques barbaritats per obtenir mes poder i exercir-lo a qualsevol preu, les guerres santes, la inquisició, el rebuig a la llibertat individual de cada persona, la identificació amb qualsevol tipus de feixisme en el poder i moltes coses mes què els desacredita com interlocutors de ningú. Ens volen imposar una sèrie de valors que donen com els correctes i rebutgen qualsevol altra opció amb exemples com l’avortament, l’homosexualitat, l’ensenyament de religió o el terrorisme. Si tinguessin la mes mínima vergonya, cosa que no tenen, desprès de veure els temes d’abusos sexuals que van sortint periòdicament a la llum  en els seu interior, i la marginació de les persones per les seves lliures tendències sexuals se’ns dubte haurien de demanar perdóNeguen el valor de la paraula i el diàleg per arribar a la pau, cosa que va contra els seus mateixos missatges mes sagrats.Defensant la seva assignatura obligatòria a les escoles  en un estat laic.Tornen al “nodo” en blanc i negre advertint sobre el perill que la gent pugui decidir el seu futur i trenqui la sagrada unitat de l’imperi.Tot això quan reben una subvenció de l’estat amb una clara discriminació a la resta de religions, i sense haver fet res per mereix-se-la. Una rèmora del passat, que pel be dels agnòstics com jo, i els propis creients s’hauria de transformar o desaparèixer per no seguir fent mes mal del que ja han fet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.