LES VOTACIONS PERDUDES
Ahir la votació per regular els lloguers de temporada va sortir negativa pel Govern de Pedro Sanchez pel vot negatiu de Junts que es va desmarcar dels que donen suport al Govern espanyol. Els escarafalls no s’han fet esperar, però la manipulació del que tindria que ser la normalitat no te aturador.
No diré que la llei sigui positiva o no i que perjudica un sector molt concret de la població, però l’actitud en aquest cas de Junts es coherent, no amb la seva trajectòria pels seus pactes amb Sanchez en altres questions, però si com el que hauria de ser la normalitat d’una nació que el 2017 va patir la violència policial en resposta al Referèndum d’independència, que va veure com el Borbó es posava al costat dels violents i no de la democràcia, i com la repressió ferotge no te aturador fins el dia d’avui com tots sabem. La resposta davant això hauria de ser la col·laboració zero a Madrid. De fet el normal seria que els que volen ser els nostres partits ja no hi estiguessin representats. Si hi son la seva tasca hauria de ser obstruir el màxim el funcionament de la cambra. Entenc que paquen justos per pecadors, però el mateix cas ens ho podem dir a nosaltres mateixos i per tant no hauria de comportar discussió. Apart envaïr les competències de la Generalitat com sempre com si fossin paper mullat, de fet el que son, no hauria de ser permés ni avalat mai.
Esquerra en aquest cas ha seguit el seu paper de crossa del 155 aprovant el que sigui i fent seu l’argument de titllar de dreta o extrema dreta qui no ho sigui. De fet han perdut tant la seva posició de representants del poble de Catalunya que ja entra dins la normalitat la seva submissió absoluta amb tot alló que Pedro Sanchez ordena i a canvi de res, apart del fum que intenten vendre normalment.
Dir no i fer perdre votacions entra dins l’apartat de la dignitat. El problema es que això s’ha de fer sempre, sinó la credibilitat queda en poca cosa, i el cas de Junts seria aquest, més a cop d’enquesta que de posició real, per cert suports també a canvi de res com hem anat comprovant amb la immigració o el català a Europa per exemple.
Fa llàstima escoltar els opinadors i mitjans d’aquí com critiquen aquest no i demanen explicacions, com si la dignitat hagués de ser explicada i com si Catalunya i el que ha rebut els darrers anys ja hagués passat a un oblit en el temps.
Les votacions perdudes.