ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES VISIONS DE L?ESTATUT SEGRESTAT

Sense categoria

Encara que ara sembla que per prudència o per por a la resolució els partidaris de la via autonomista no en parlen gaire, ja una llei orgànica retallada, massacrada i adulterada, què es troba segrestada per 12 membres d’un tribunal totalment fraudulent i polititzat, amb una sentència que es fa esperar ja més de dos anys, i què de moment a falta de demanar un rescat, sembla que el segrestat es mante viu, però amb les constants vitals cada cop mes retallades, i amb diferents reaccions depenent de la opinió de cada sector.

De les ultimes reaccions escoltades destacaria, la del magistrat del Tribunal suprem, José Antonio Martín Pallín, que ens comenta que si la sentència es adversa, no serà amb intenció de causar-li un greuge, potser es que te una concepció de l’estat de les autonomies que no encaixa amb la constitució, aquesta no es un fòssil, i es podria acabar adaptant a la voluntat del poble. No creu que digui no a la totalitat del text, si no que hi ha matisos, i defensa que el tribunal sempre dictamines abans del referèndum.  Un altra opinió destacada es la del president del Parlament, Ernest Benach, que creu que una sentència abans de la campanya electoral seria d’una irresponsabilitat total, i què seria un factor desestabilitzador de la política catalana, i afirma igualment que els ciutadans tenen fatiga de la mateixa política.

 

De fet abans d’entrar en campanya electoral, era un tema recurrent, per veure qui treia més pit, i explicar no ser quans plans A, B o C, que resumint i bàsicament era acatar la sentència amb més o menys soroll, i poca cosa més, ara aquest magistrat ens diu que el famós tribunal no li vol fer mal a l’estatut, i què potser el problema es que no encaixa amb la constitució, cosa difícil de creure desprès de les retallades a consciencia sofertes a les Corts Generals, i on gairebé tot el que tenia d’ambiciós va anar caient com la fruita madura, i sobretot desprès del refrenament de la població.  Tot seguit, i en una frase delirant, ens diu que la constitució es pot adaptar al poble, ja que no es rígida, quan tothom sap que amb 30 anys nomes s’ha hagut d’adaptar un cop pel tema d’Europa, quan altres textos moderns constantment estant evolucionant, a més sap que el mecanisme per la reforma la fa gairebé impossible, per això a aquestes alçades explicar sopars de duro ja no colen.

 

Pel que fa al President del Parlament, ens diu que ara abans de la campanya seria una irresponsabilitat i una hecatombe, aquest senyor teòricament d’un partit que defensa la independència, i què recordem que en exercici del seu càrrec ja ha negat dos cops el debat sobre el tema, en forma de iniciativa popular, ara te por a una sentencia presumiblement desfavorable, què es un dels trumfos que encara ens queden per activar encara més els partidaris de l’estat propi, i deixar sense arguments els defensors de la via autonòmica, si es que encara ens en queda algun. Aquesta joia de la corona presentada totalment despullada davant la opinió publica, es un regal en forma de vots per la independència, i per obrir els ulls a més d’un i el tribunal ho sap, per tant dubto que emetin la sentència amb anterioritat.  El que ja es esperpèntic es la por d’un independentista a un fet altament favorable als nostres interessos, cosa que entre altres coses demostra que no es la seva prioritat, com a mínim el seu pla A, i opten per formules com el dret a decidir en la línia ambigua convergent, per no donar un pas endavant.

 

En definitiva un estatut que serveix de moment per treure la careta a més d’un, i descobrir les prioritats que ara mateix ja en el parlament català, i què estant lluny de la via de l’estat propi.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.