LES URNES SON TOSSUDES
Davant la repressió, davant la falta de democràcia, davant la injusticia, davant de tot el que patim a Catalunya, al final arriben les urnes hi tornen a insistir amb la centralitat de l’independentisme a Catalunya.
La victòria a Europa del President Puigdemont torna a obrir un nou front els propers dies, on escoltarem la cantarella de sempre del fugit de la justícia, a il·luminat i altres insults o menyspreus que nomes busquen aillar i oblidar l’únic perill que recorda l’Estat que a Catalunya el mandat de l’1 d’octubre segueix viu i els més de 2 milions de persones que optem per la República Catalana seguim vius i esperant la resolució del conflicte.
Un nou cop dur que ara deixarà Europa amb la obligació de prendre part en el conflicte per molt que els hi pesi. En clau interna veiem com Esquerra segueix el seu cicle de victòries, ara municipals i en casos tant significatius com Barcelona, Lleida o amb pactes possibles a Tarragona. Ara caldrà veure per on van aquests pactes, si es prioritza el mandat república per davant del pol dreta o esquerra que francament la societat catalana no entendria, si no es que la independència no es el seu objectiu. La batalla de les forces i l’establishment per resoldre el conflicte català obviant que no es pot fer desapareixer un poble, però si manipular-lo a traves dels seus partits segueix en peu. Han lograt dividir-nos com a partits i intentar borrar el referèndum, fins hi tot fer passar el socialisme com l’amic necessàri, quan no es res més que una cara del 155.
Ara faltarà les eleccions catalanes que podrien ser temptadores per un partit tard o d’hora, però que si no son en clau d’unitat i d’objectiu clar d’implantar la República sense excuses de mal pagador, com els presos, l’eixamplament de bases o mil i un subterfugis que escoltem.
Veiem com Ciudadanos i la seva tàctica de l’odi no es productiva i el seu fre sense cap alcaldia i un descens es una bona notícia, menció apart els Populars aprop de la desparició completa de les nostres institucions.
Un últim fet destacat, es la constació del nostre President legitim Carles Puigdemont com el guia de l’independentisme per una bona part de la societat catalana, un fet que hauria d’obligar Oriol Junqueras ha entendres i deixar una lluita partidista que no ens porta enlloc per l’objectiu tant ambiciós que tenim.