ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest gris expresident de Catalunya continua amb la seva grisor i cinisme habitual, se’ns dubte el càrrec no el va canviar, va accedir a ell, i en va marxar sense ser conscient de la posició que ocupava, i de la responsabilitat i interessos prioritaris que havia de defensar. Ara un cop fora de la primera línia, continua amb un discurs pobre, ranci i sense arguments, negant una evidència que hores d’ara poca gent dubte, i que les proves no permeten negar.

Efectivament, en una entrevista televisiva ha recomanat a Ernest Maragall que es posi ulleres, ja que aquest va comentar que els 25 diputats a Madrid havien estat invisibles, li ha recordat que tenen noms i cognoms, i que han dut temes de responsabilitat dins el grup socialista al Congrés, i considera adequat que sense grup propi puguin discrepar internament de determinats temes. La veu critica de l’exconseller d’Educació, se suma a altres veus dins aquest partit, i on Montilla ha recordat que gracies a aquests 25 diputats han tornat els papers de Salamanca entre altres coses, i ha revelat que durant la legislatura hi ha hagut un parell de cops on la discrepància s’ha plantejat, però finalment el PSOE ha vingut a les posicions del PSC. De totes maneres Maragall a la seva compte twitter, ja ha contestat sarcàsticament, que anava encarregant 7 milions de lupes per tots els catalans, per tal de veure-ho millor.

 

Realment, res ha canviat per aquest personatge que passarà com un fosc president català, i que segueix negant les evidències amb un cinisme fora de mida, mai ha estat un president, i no ha deixat de ser un home de partit, concretament del PSOE esclar, per ell Catalunya es secundaria, i el seu partit i per afegit l’estat espanyol els seus objectius. Es permet discrepar sobre la invisibilitat, jo diria inutilitat, dels 25 diputats a Madrid, ens diu que tenen noms i cognoms, evidentment, i passaran a ocupar una llista de traïdors al territori que els ha escollit, i per afegit dels seus votants, mai tants havien servit per tant poc, ens posa com un mèrit els papers de Salamanca, crec que hauria de saber que la Comissió de la dignitat, i altres partits i entitats hi ha tingut molt a veure, en un fet en qualsevol estat democràtic normal, i que em nego a qualificar de mèrit, un retorn de l’espoli per part d’una dictadura militar cap als seus llocs d’origen, i que per vergonya d’aquest estat s’ha hagut de fer gairebé en secret, i encara recordo no s’ha completat, cosa que delata les greus mancances  democràtiques de l’estat espanyol. Per altra banda, li recordaria que han votat contra la oficialitat europea del català, contra el traspàs de la gestió dels aeroports a mans catalanes o contra el pagament del deute espanyol a Catalunya pel fons de compensació, i recentment a favor del control de despesa catalana per part de Madrid, i el no control de la nostra solidaritat, tot això recentment d’una llarga llista de temes sempre contraris als interessos catalans, i a favor del seu únic objectiu, el PSOE i l’estat espanyol, recordo la seva insígnia i futura candidata, la ministra Chacon amb alegria per la retallada del nostre Estatut per part del TC, i en contra de la opinió de la població que l’ha escollit, son una indignitat rere un altre, i formen part junt amb Populars i Ciudadanos la rèmora nacional espanyola del Parlament. Ens diu que han aconseguit que les seves posicions s’imposessin amb la discrepància, es el més absurd que he sentit en molts anys, quan no han estat capaços mai de posar els interessos catalans ni un sol cop per davant de la submissió al seu partit. Per últim, ens diu que vol discrepar sense grup propi en un debat estèril i que ja ningú es creu, ja que n’hi ha discrepat mai, ni han dubtat mai alhora de defensar el que volien defensar, fins hi tot a vegades votant contràriament al que havien fet a Barcelona sense immutar-se. Son una vergonya pels seus votants, i la seva davallada catalana es molt clara, i tant sols l’estratègia mesquina d’Esquerra en el seu moment, els ha donat un protagonisme que no mereixien, i que espero mai més tornin a protagonitzar.

 

Se’ns dubte unes bones ulleres o com a mínim netejar els vidres, es el que li convé a l’expresident Montilla, per no seguir defensant postures que ja no s’aguanten per enlloc.