LES SIGLES DEL PASSAT
El procés cap a la independència de baix cap a dalt te moltes virtuds. Una de clara es que com un tsunami ha passat per damunt les sigles més classiques per esdevenir un eix que no entén d’esquerres o dretes, de pactes impossibles amb l’Estat, de peix al cove o de velles formules o indefinicions que ja no van enlloc. Te un objectiu molt clar i els partits a marxes forçades van intentant adaptar-se a la nova situació.
Ahir Unió va fer la seva. Una pregunta directament estúpida i sense sentit va ser avalada pel 51% de militants contra el 46% que van dir No, aquests últims tenen molt clar que volen la independència i estar amb el full de ruta a les eleccions pel 27S, els primers tenen molt clar res, diuen que estan al costat del procés, però amb unes condicions que el fa inviable, o sigui seguir per exemple la legalitat espanyola i un diàleg impossible. Això parlo dels militants, però l’aparell si que te molt clar que vol i que no vol. No vol la independència i vol tornar a la vella política autonòmica de sempre amb uns quants retocs, ni més ni menys. La comparaixença ahir d’Espadaler treient pit per un resultat tant just amb un líder que ja dura més de 30 anys no es cap gran gesta. De fet estan just en el mateix punt que es trobaven abans de fer la pregunta, ja que no han decidit res, i ara se’ls ha d’exigir que ho facin. No hi ha temps per perdre, el full de ruta es prou clar i el temps fins el plebiscit poc, per tant no val a badar.
El president Mas ha de saber la resposta d’Unió i actuar amb conseqüència, si no volen anar conjuntament ja que no volen assumir el procés cap a la independència, els consellers d’Unió han de ser rellevats i convidar a tots els que volen seguir que ho facin sense fissures. El temps de l’ambigüitat ja ha passat i en Duran i la seva cort son un obstacle que ja no pot endarrerir més ni fer més mal al procés en general.
Per altra banda Teresa Forcades va ser escollida candidata per Procés Constituent, però em preocupa aquesta deria d’alguns en posar davant l’eix social davant el nacional, i concretament l’odi i la batalla contra CIU davant de tot. Com si encara no sabessin que sense eix nacional no hi ha social i que sense totes les forces compromeses no hi arribarem mai. De fet gent com per exemple Arcadi Oliveres hauria de saber que això no es cap lluita anticapitalista ni per l’estil, es la lluita per l’autodeterminació i aquesta va des de la dreta a l’esquerra. Ara no toca lluites ideologiques, toca lluites de país, crec que ho haurien de revisar, si es que volen la independència.