LES RESOLUCIONS DEL NO RES
La comèdia del debat de Política general al Parlament acaba amb les votacions de resolucions dels grups parlamentaris on es veu clarament la farsa de la que parlem.
La reprovació per incompetència i mala gestió amb manca de lideratge plantejada, inclòs la manca de respecte al Parlament i l’incompliment dels seus mandats per Junts al President Salvador Illa ha quedat en res pels vots contraris de PSC, ERC i Comuns. PP,Junts, CUP i AC han votat a favor.
Han aprovat el punt que diuen que incompleix els mandats del Parlament amb l’exemple de les peticions de cessament de les conselleres Paneque, Parlon i Niubó. En canvi ha fracassat amb els vots de Republicans i Comuns la que deia que no defensaven els interessos de Catalunya i nomes feien rondes per comunitats autònomes per guanyar la seva simpatia. Esquerra ha presentat una proposta lamentant la manca d’ambició nacional i de projecte de país que ha estat rebutjada. En canvi ha estat aprovada la que els republicans han presentat sobre la pervivència del conflicte polític i reclama una solució referendada per la ciutadania.
Tot un poti poti teatralitzat amb propostes que és contradiuen entre si i on els vots no guarden cap coherència. Crec seria incompatible criticar una mala gestió o no defensar els interessos catalans amb dir no a reprovar el President com han fet els republicans per exemple. Presentar la manca d’ambició nacional i de projecte de país quan s’ha votat en contra de reprovar el cap de l’executiu o demanar la solució del referèndum quan no van voler validar el del 2017, marca el nivell i el cinisme dels grups. Per altra banda no fer cas a les peticions del Parlament on recordo resideix la sobirania popular amb les peticions de cessament de conselleres, seria molt greu en qualsevol democràcia normal i de pas donaria entendre la mala gestió castigada a la cambra i no hauria de poder ser obviada.
Tot un desgavell de resolucions de cara a la galeria i que no guarden relació amb una gestió seriosa de cada partit a la cambra, algunes de cara a la galeria de cara al votant i altres que es contradiuen amb les anteriors sense remei i nomes pels suports interns i relacions de poder establertes entre partits.
Hi ha un cordó sanitari contra Aliança Catalana, però un canvi un partit que incompleix els mandats del Parlament, que se l’acusa de mala gestió i nul·la ambició nacional es veu que no el mereix. La hipocresia dels partits.
Les resolucions del no res.