ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES REFLEXIONS D?EN DAVID MADÍ

General

El secretari de comunicació i estratègia de CDC, David Madí vol recollir tot el malestar que diu que te la societat catalana amb el tripartit, i ens diu que el 70% de la població vol un canvi, i el 65% esta en contra de la repetició del tripartit. El seu gran objectiu com a director de campanya, es que el vot descontent no marxi de CIU altres opcions futures com Carretero o Laporta.

Ens diu que la política catalana esta en el pitjor moment de la democràcia, i fa una crida per reconciliar-se en el futur, aposta per la renovació de candidats fugint de les polèmiques amb Unió, defensa models com el batlle de Vic sobre immigració, què ja desborda alguns municipis, i això fa augmentar discursos populistes com el d’Anglada.  Ens explica l’espot de campanya inspirat amb Braveheart, i què representa segons ell la unitat dins de Catalunya  tal com la veu CIU, i que seguirà durant la campanya amb una explicació de totes les propostes per retornar la gent fastiguejada de la política a la il·lusió, proposant un gran canvi amb un govern fort i amb una direcció, per fer una altra política econòmica i nacional de respecte a Catalunya i dret a decidir, què recuperi l’autoestima i el prestigi, i sobretot des d’un govern que no es limiti a un repartiment de cadires com l’actual, i acaba no volent parlar d’altres candidats encara inexistents, i preveient un càstig dur a Esquerra pel que ha fet aquests anys.

En David es el típic convergent que de l’ambigüitat en fa bandera, ens parla del pitjor moment de la democràcia, quan sap perfectament que aquesta es de baixa qualitat des del dia que es va presentar la Constitució amb clars tics franquistes, i què no podia ser que ens portes a cap altre lloc que el que hem arribat, defensa les propostes de Vic sobre immigració, i alhora critica els discursos populistes d’Anglada. Ens vol fer creure que Braveheart representa la unitat del catalanisme segons CIU, quan sap perfectament que representa l’alliberació d’un poble que estava sotmès a un altre, o sigui la independència, cosa que no en parla. Vol fer un nova política econòmica i nacional amb un augment d’autoestima i el dret a decidir, però no explica com faran una nova política econòmica i nacional amb el poder irrisori de la Generalitat, i un Estatut mort i enterrat, tot hi que anomena el dret a decidir que fa riure, ja què no explica que vol decidir, i el més important com aplicarà els resultats si no vol donar un salt endavant en l’autogovern. Respecte el repartiment de cadires, es la funció principal d’un govern, que no pot fer política real per manca de poder, i ho sap perfectament.

No vol parlar d’altres candidats que en el fons sap que li impediran tenir una gran majoria, i segueix el silenci informatiu que apliquen tots els mitjans del regim per aquest perill que se’ls acosta, i no perd oportunitat per vaticinar aquesta penitencia a Esquerra pel que ha fet, se’ns dubte la memòria es fràgil, i no vol recordar els peixos al cove vergonyosos que ha venut CIU, i els seus pactes tant amb el PSOE com amb el PP, cosa que en tenim un exemple recent amb el seu oferiment al govern espanyol en el tema de la crisi, deixant Catalunya en segon pla, aquesta es la direcció que es referia, mirar cap a Madrid com han fet sempre.

Si aquesta es l’alternativa anem arreglats, cap indici d’ambició, i simplement el canvi pel canvi, l’autonomisme es un gos amb diferents cares, però els mateixos collars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.