ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES RECEPTES D?EN JORDI PUJOL

Sense categoria
Degut a la informació sobre el possible desenllaç de l’estatut segrestat a Madrid, l’expresident Jordi Pujol, en una editorial ens vol donar la seva visió del tema, i on arriba a la conclusió que la resposta es treballar la Catalunya endins, o sigui oferir un model de societat amb uns valors universals, i uns alts índexs de qualitat, què ens obri les portes i el camp d’acció a recórrer. La mateixa cantarella de sempre, per no plantejar noves opcions com l’estat propi.

Ens diu que la sentència que ens ofereix aquest tribunal promogut pels dos grans partits espanyols, suposarà una castració química que no es tant espectacular, i una física més escandalosa, però amb un mal resultat final per un autogovern de prou gruix per ser una eina ambiciosa.  Davant això es pregunta sobre la resposta de partits i institucions, i la creu difícil de ser potent i productiva, i si de curta volada degut a les eleccions properes. Espera que el parlament sigui digne, i deixi clar que el plet segueix obert, però hi ha uns punts que vol deixar clars, com son el reconeixement de la identitat catalana i un grau d’autogovern que faci possible un projecte polític, social i econòmic ambiciós, què no es contempla amb la visió conjunta espanyola, l’altre es una recuperació interna per desenvolupar tots els nostres actius amb gent valuosa i amb iniciativa en tots els apartats, combinat amb l’oferiment d’un projecte de país fort i amb lideratge. Aquesta qualitat que abans parlava, què ens permetrà obri les portes i exportar la nostra manera de fer.
Aquesta intenció clara i de sempre dels dirigents convergents de no voler afrontar el repte i la possibilitat de l’estat propi, els porta a aquesta ambigüitat característica i pròpia, ja en els governs dirigits per Jordi Pujol com a gran polític que es, va aconseguir fer creure a una gran majoria que estàvem avançant nacionalment parlant amb passos de gegant, quan en realitat el peix al cove, simplement era recollir les engrunes de Madrid, una bona dosi de propaganda, i saber vendre el producte per fer la dita de qui dia passa any empeny, i així ara desprès de 30 anys ens trobem a l’atzucac com a poble on ens trobem, amb un nou intent de modernitzar la nostra relació amb Espanya amb un nou estatut, què tots ja sabem el camí que ha portat i com acabarà desprès de la sentència del TC, amb una gran virtut, demostrar que aquesta via esta esgotada i es morta, i que cal posar rumb en una nova direcció amb un enfortiment de les accions de la societat civil, i una proposta política que s’ha de confirmar de cara a les properes eleccions, per acabar amb aquesta comèdia.
Ens confirma que els dos partits espanyols son iguals i el tipus de retallades que patirà el texts ja sense remei, i què comporta un autogovern sense prou gruix, un gruix que dins l’àmbit espanyol no adquirirà mai, i tant sols obtindrà amb un estat propi, cosa obvia, però que com sempre no vol dir. El reconeixement de la nostra identitat i el nostre projecte, sap per experiència que nomes s’aconseguirà amb un estat, i desprès de 30 anys dir el contrari es fer volar coloms. Pel que fa a la recepta de l’enfortiment intern amb les nostres persones més valuoses, això esta molt bé, però amb benefici de qui, seguint per aquesta via actual es molt clar que serà per l’estat espanyol, i que per molta qualitat i projecte engrescador que s’ofereixi, sempre quedarà amagat sota la capa homogeneïtzadora espanyola sense remei, ja que dos identitats sota aquest mateix sostre no hi poden conviure, i menys quan una ha de ser de primera divisió, i altres simplement anècdotes folklòriques.
Davant els moments on ens trobem, s’agrairia altres tipus de missatges  de persones que han ostentat el màxim càrrec català, i no insistir amb el projecte mort i esgotat de sempre, què tant sols provoca la desafecció creixent dins la població, què veu la falta total d’ambició dels seus representants.
 

 

  1. Tens raó! Renyer també té raó: “La mateixa cantarella de sempre !!!”

    Qualitat i feina fina per no anar enlloc!

    —————

    Pujol va equivocar la seva opció i no té el
    valor d’acceptar-ho.
    smolins9
    |
    dijous, 1 d’abril de 2010
    | 02:43h
    Pujol no té ni el valor ni la
    clarividència per optar per la llibertat de Catalunya.

    Vàries
    coses de les actituds públiques de Jordi Pujol i alguna de privada de la
    seva vida política, vida política que encara s’allarga amb complicats i
    ramificats  filaments, em fan pensar, fan pensar a no poques persones,
    que Jordi Pujol és l’home d’Espanya, el gran talp d’Espanya per escanyar
    Catalunya mantenint-la emmanillada mols anys més. Es tracta de Ciència
    Ficció?

    La pregunta, bastant innocent per cert, és si Pujol ho és
    i ho fa per acció o per omissió?

    A Jordi Pujol fa ben poc, a
    Arenys se li podria perdonar però pel 13´D ja no té perdó, Jordi Pujol
    té un gran ascendent davant molta bona gent de comarques i de pagès,
    gent que confien absolutament amb ell, només una seva paraula podria
    animar als que sempre el votarien perquè anéssim decidits a votar a les
    Consultes en favor de la llibertat de Catalunya però el gran “amant?” de
    la Nació Catalana es veu que de tant que l’estima la vol subjugada i
    esclava, estranya i malaltissa manera d’estimar!

    Sempre queden
    les tronades receptes pujolianes i per extensió convergents del treball
    ben fet i pacient, del anar fent, del fer país “inacabable?” del fer les
    coses sense fer soroll, del no aixecar l’alarma de l’enemic, etc. etc.
    això sí ben acompassades amb l’etern ifastigós “ara no toca” invenció
    magnífica i efectiva del mateix Pujol …

    No! Pujol no ha estat
    mai a favor de la Catalunya lliure i plena! Pujol a estat incapaç de
    complir el que encara predica, és il·lús i fals, diu als catalans que
    tinguem paciència i constància, que treballem bé, que fem país … però,
    això sí, que no toca fer una Catalunya lliure i plena, que treballem
    per altres coses, mai per la llibertat del nostre Poble, aquella
    llibertat dels lituans, del portuguesos o dels danesos, aquella
    llibertat que et fa amo i administrador dels teus propis recursos,
    aquella llibertat que et permet actuar amb el sentit comú, la legalitat i
    la legitimitat que són connaturals del propi i legítim estat, l’Estat
    dels Catalans.

    Dic i repeteixo tota aquesta retòrica per si la
    llegeix el mateix Pujol o algun altre convergent, tot i que segurament
    serà endebades …

    Pujol, fa molts anys, em consta, va tenir
    davant la pregunta i l’opció de la Independència i la va desestimar
    directa i clarament.

    Pujol morirà amb el seu error i mitja
    Catalunya morirà amb ell!

    Que descansin en pau … “la trista pau
    dels morts i dels adormits!”

    Així ho resa l’Evangeli de
    Jesucrist “no dormiu! per favor no dormiu el son dels morts”

    Salvador
    Molins, Conseller de Catalunya Acció i President del BIC

Respon a Salvador Molins i Escudé Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.