LES REACCIONS DEL FRANQUISME
Quan un règim terrible i sagnant imposa la seva llei, nomes hi ha dues formes de derrotar-lo. Una seria la via militar que en aquest cas no ho seria, i l’altra un cop la democràcia es pot imposar, i la política ocupa l’espai de les armes i la violència, com a primera mesura fer net. O sigui totes aquelles persones relacionades amb el règim feixista siguin apartades de les seves funcions i de la construcció del nou Estat. Altrament, si no es fa així, com es el cas de l’Estat espanyol, es corre el risc de viure episodis com el del cas de la xiulada al Camp Nou.
Aquest episodi esperpèntic, ha estat augmentat per les continues declaracions i amenaces des dels organismes de l’Estat, i un cop vistes, segueixen volen fer le ridícul i demostrant que per ells la llibertat d’expressió i la democràcia son paraules que els van grans, i el que es pitjor, els van a la seva contra.
Nomes cal veure les portades del dia següent de la Final, on el resultat passa a segona línia, i la primera es vendre aquesta gran ofensa amb el moment de l’himne i la presència del monarca espanyol. També es poden fer un cop d’ull als opinadors habituals i veiem com destil·len odi, feixisme, xenofòbia contra Catalunya pels quatre costats. Curiosament ningú esmenta a l’afició basca, per cert molt majoritària a la graderia, però s’abraona contra la que tot s’hi val, la catalana i les declaracions del President català. Ja se sap que amb Catalunya tot s’hi val.
La comissió antiviolència es reuneix avui, diuen per prendre mesures i sancions, els seus membres son en bona part nomenats per dos ministeris encapçalats per Fernández Diaz i per Wert, com deia aquell “no hace falta decir nada mas”, pretenent sancionar als clubs i a la gent en una paranoia de grans proporcions. Al mateix temps un altre remora del feixisme sociològic com es el Sindicat Manos Limpias utilitza la via judicial per ultratges a Espanya i va contra els autors materials, tot un desgavell. El president del Consell Superior d’Esports va més enllà i ho considera un acte d’intolerància. Es veu que coartar la gent amb el que li ha d’agradar i el que no es el paradigma de la tolerància. Per acabar de fer bullir l’olla, l’autor del comunicat de Presidència condemnant els fets de dissabte era cap de secció del diari Arriba, diari oficial de La Falange, i aquí tornem a trobar per desesperació de qualsevol democrata, com personatges d’aquest tipus poden estar amb càrrecs oficials en un Estat.
Aquesta quadratura del cercle ens demostra un cop més que amb aquest Estat no hi ha res a fer, no han fet net, han permés una farsa que segueix dictant els destins d’un territori on vull creure no tota la seva societat pot validar això. De totes maneres nosaltres si tenim una sortida i el 27S l’hem de validar i aprendre de les errades de la historia en tots els sentits.