ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès de l’èxit d’audiència del documental “Adéu Espanya”, en horari de màxima visió a TV3, i amb una quota del 23’8 de share i 730 mil persones de mitjana, les reaccions de la caverna nacional espanyola encapçalada pel PSOE-C i PP no s’ha fet esperar, i ja han mostrat la seva indignació pel que consideren una propaganda independentista sense cap objectivitat, fins hi tot els més irònics s’han atrevit a demanar un nou documental amb la tesi federal com a protagonista.  Senzillament confirma la teoria de que el grau de democràcia espanyola es totalment deficient.

Les manifestacions escrites i verbals han estat abundants, com el nostre amic de la crosta, el diputat del PSOE-C, Joan Ferran, que es dedica a subscriure l’article que descriure desprès del Dídad Boza, director del diari digital de la Diputació de Barcelona, ves quina casualitat dominat pels socialistes, i que es diu Adéu? O per què?, i com deia demana un treball sobre la opció federal. En Boza compara el que qualifica de propaganda, amb els reportatges de Michael Moore sobre George Bush, considera una visió independentista sobre el debat Catalunya-Espanya, i ho acota a un punt de vista d’una qüestió per una part de la societat catalana, critica no haver portat arguments contra la independència catalana, ni la dels tres exemples presentats, i es partia d’una única tesi.  Demana documentals amb altres visions, i coincideix que una veu en off ens diu que segons els recursos de l’estatut, no som cap nació, no tenim bandera, ni diada nacional, no som un poble sobirà, no tenim relacions bilaterals, la llengua catalana es de segona i seguim pagant amb crisi o sense més impostos. Critica que el sobiranisme sempre culpa l’estat de tots els mals, com Escòcia i la seva fallida bancària. Per la seva part el diputat del PSOE-C a Madrid, Daniel Fernandez, o El Periodico ho consideren un al·legat a la independència, què dona la visió que al carrer hi ha un clamor pel tema. No dona mès opcions, i critica els recursos públics gastats. Coincideix en Jorge Fernandez del PP, que ho considera lamentable pels mateixos motius, i que la televisió catalana hauria de respectar la pluralitat, i no confondre el desig i la realitat, què no contribueix a la convivència.

 

La visió única i imposada de la concepció d’un estat, junt amb dosis de falta de democràcia alarmant, fan confondre visions d’un debat, en que algunes sobre aquest sembla han d’estar amagades al calaix. L’alt grau d’interès es demostra amb les audiències, i deixa sense sentit una visió d’una part petita de la població. Comparar una situació de quatre estats amb el mateix conflicte, amb argumentacions sobre el tema, no pot ser comparat amb Michael Moore, es una gran demagògia. No era una visió independentista, però clar arguments per l’estat propi ni hi ha de tots tipus, de la dependència, sinó anem al terreny dels sentiments son inexistents. Pel que fa la veu en off  dels recursos de l’estatut no es cap invenció, fa quatre anys que estan recorreguts aquests punts, i recordo pel Partit Popular i el Defensor del Pueblo socialista, i van en aquesta direcció. Demanant un documental sobre l’opció federal, crec que primer no hi ha federalistes a Espanya, per tant es irrealitzable, perquè la independència depèn finalment d’un, aquesta opció necessita dos territoris, i en aquest cas l’estat espanyol ni en te necessitat, ni en te cap vocació, com demostra que considera les autonomies no com estat, sinó com una competència. Pel que fa a les critiques dels sobiranistes culpant de tot l’estat, es normal, ells tenen el poder de decisió i decideixen, per tant son els responsables, el mateix passa amb els recursos públics per fer el documental, 510000 vots a les consultes d’anar per casa sense haver arribat a la meitat de la població catalana, ni entrat a Barcelona, no es pot dir que sigui minoritari, vers al contrari, per tant la televisió de tots ho te que reflectir, pel mateix motiu que dona un partit de futbol, i rarament un partit de voleibol, pel nombre de practicants. Per últim parlar aquests dos partits de pluralitat es per riure per no plorar, ja que la seva pluralitat es l’Espanya uniforme i indivisible, com diu la Constitució, i protegida per l’exèrcit per aquest fi. Realment una gran democràcia, llàstima que encara amb els valors heretats de la dictadura.