ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES REACCIONS DAVANT EL FENOMEN DE LES CONSULTES

Sense categoria
Avui 80 municipis estant fent un acte democràtic i cívic, i alhora de desacomplexament nacional, votant per una consulta sobre la opció legitima de l’autodeterminació. Cal dir que la jornada esta sent festiva i participativa, com ja ho va ser l’anterior, tot i que aquest cop l’estat no ha intervingut.  De totes maneres es curiós veure com alguns partits i mitjans tracten el tema, i desvirtuen el fons de la qüestió, be per la via de la ignorància, o be tractant aquests vots com els de qualsevol votació oficial amb suport de l’estat, i que lògicament poc te a veure, per no dir res.

Alguns partits es desqualifiquen ells solets amb les seves declaracions, com l’Alberto Fernadez Diaz del PP, afirmant què es una irresponsabilitat donar ales a una espiral de consultes independentistes, acusant al tripartit d’actuar amb submissió davant aquests referèndums, abans que defensar un projecte compartit amb Espanya, oferint una imatge distorsionada. Se’ns dubte la seva opció que lligaria molt més amb el seu caràcter feixista, seria treure els tancs al carrer per impedir consultar a la gent sobre el que no li interessa. Ens parla de responsabilitat i submissió per la seva celebració, quan hauria de saber que la base de la democràcia es el vot, i la opinió de la ciutadania, i aquesta com a tal es pot organitzar i preguntar sobre qualsevol tema sense problemes. Entenc que això es dur per algú que enyora règims del passat, però així es la vida. Respecte aquest projecte compartit, ningú l’impedeix defensar-lo, ara això no vol dir prohibir defensar el contrari, ja que llavors parlem d’imposició del seu ideari, cosa que descriu millor el seu tarannà, i per extensió el del seu partit.
El mateix podríem dir de l’Albert Rivera, i els seus escassos Ciudadanos, què considera il·legal per definició les consultes, i lamenta la seva cobertura en els mitjans, defensant la seva fraternitat amb Espanya. Un altre  que es creu que democràcia vol dir pensament únic, i titlla d’il·legals un cop més les consultes, demostrant la seva ignorància, ja que precisament si ho fossin, l’estat espanyol no les permetria, i hauria de saber que qualsevol entitat privada pot fer una consulta amb els seus mitjans, i més les que surten de la societat civil, ciutadania per cert que ell ignora, ja que nomes parla per uns quants. Pel que fa a la cobertura, crec que menys es impossible, ja que la invisibilitat ha estat una constant des que va començar el procés, i no pot demostrar el contrari, malgrat la seva xenofòbia contra qualsevol identitat que no sigui la que ell defensa.
En Ramon Tremosa, eurodiputat sobiranista de CIU, com se l’ha anomenat, ens diu que la independència es un objectiu a llarg termini, i primer cal decidir sobre infraestructures, aeroports o seleccions esportives. Crec que ratlla l’absurd aquestes afirmacions, i van molt be amb el tarannà d’ambigüitat que caracteritza a aquest partit, caldria dir que aquestes coses que anomena, i més amb l’estat espanyol, ja han estat tractades, i el resultat no pot ser més decebedor, persecució per tot el món a l’esport català per part espanyola que nomes permet partits de costellada de tant en tant, finançament que blinda l’espoli econòmic pels segles dels segles, i infraestructures controlades per l’estat sense cap poder decisori català, per tant es absurd insistir amb temes que ja sabem les respostes, i es molt més lògic assolir l’estat que portarà ja implícit tots aquests temes, i molts més sense perdre el temps. Per posar un exemple recent, no crec que Montenegro negocies amb Sèrbia primer si podia competir esportivament, o si podia gestionar el seu aeroport, va optar per assolir l’estat propi, i assumir tot el que comporta.  Així es fan les coses, altrament es viure en un altre planeta, i posar en entredit el suposat sobiranisme d’en Tremosa.
Per últim, i pel que fa als mitjans, veiem com dos dels grans rotatius periodístics com son La Vanguardia i El Periodico, simplement ignoren el tema i segueixen la seva política del silenci, i on per exemple en el segon cas, i en pagines interiors, tant sols hi dedica un mini article. Es un exemple de servei al regim i a uns ideals molt concrets, això si, demà segur que en parlaran per distorsionar la seva dimensió amb la participació, i deixant-ho tot com una simple anècdota, sense veure que el fons real de despertar les consciencies i de aire fresc democràtic que esta sortint de l’armari, cosa que evidentment no els interessa gens ni mica.
En definitiva uns exemples del tracte que rep aquest acte únic a Europa, i precursor del que ha de ser el vertader referèndum vinculant que volem.
.

 

 

  1. Tot i el silenci les dades de participació són similars a les del 13 D, un exitàs. Així que ja es poden ben bé fotre tots aquests feixistoides de merda.

    Catalunya avança inexorablement cap a la independència.

    Salut!!

  2. El Sr. Tremosa ja ha caigut en la dinàmica dels afiliats als partits polítics. Repeteixen com a lloritos la consigna del partit que el secretari general corresponent s’encarrega de distribuir per correu electrònic als diferents representants.

  3. Penso que Tremosa és un economista valuós, i sobiranista, sens dubte. Però també penso que és ambiciós personalment a nivell instititucional i ara no juga per la sobirania, ara juga sobretot per ser titular de la Conselleria d’Economia, per la qual cosa el bitllet a Europa potser el primer pas. I a CIU, ara per ara la independència no és objectiu, Tremosa ho sap i no anirà contracorrent del seu partit, com potser sí que ho faci López Tena, que potser no té aquest tipus d’objectius institucionals.

    De tota manera, m’agrada que hi hagi tremoses a CIU, potser algun dia aconseguiran donar un rumb nou a la nau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.