LES PROPOSTES DE RESOLUCIÓ
Un cop acabat el debat de Política General en el Parlament de Catalunya ara tocarà votar les propostes de resolució de tots els grups i com veim la parodia continua sense fre amb un President que encara fa més evident la seva poca relevància del càrrec en benefici de la veu de l’amo a Madrid.
El PSC vol un Pacte Nacional contra els discursos d’odi, una nova bajanada ja que la qüestió seria que s’enten com odi i que no, ja que per exemple amb la immigració aquesta línia sembla molt fina marcada pels partits del sistema i on qualsevol discrepància legítima ben aviat és transforma amb odi i evidentment no és així. Volen enfortir la llengua quan acaten la sentència del 25% a les escoles. Defensen un canvi de nom a la DGAIA i oculten l’escàndol monumental i els diners perduts sense de moment responsabilitats i per acabar volen enfortir l’Agència Tributaria Catalana quan saben que no hi haurà cap concessió en matèria de finançament.
Junts busquen l’aval del President per la negociació d’un nou referèndum pactat a Suïssa i la fallida de les competències en matèria d’immigració. Potser caldria dir que buscar l’aval d’aquells que van formar part del 155 contra precisament aquest referèndum sembla paranoic i alhora un referèndum és fa quan s’aplica el resultat que la gent vota i les seves conseqüències. Si el 2017 no van voler aplicar-lo i encara esperem, perquè en volem un altra i amb quina garantia de compliment de cara a la ciutadania tindrem. Prou de preses de pel. Pel que fa immigració potser cal recordar que un Estat ja les te totes les competències i las seva col·laboració a Madrid com si tal cosa com una autonòmia més mai ens les portarà. Prou d’enganys també en matèria de gestió d’Aeroports o seleccions esportives oficials per exemple, tota això van renunciar-hi el 2017 amb la seva reculada.
Esquerra demana el català com a requisit pels jutges i una vigilància del pacte per la llengua. Curiós quan amb el seu Govern mai es van preocupar del tema i si de vendre un relat que evidentment no te res a veure amb la realitat i així anem.
La CUP vol el trencament de relacions amb Israel. Cosa que ens posa en evidència que la independència mai ha estat la seva prioritat i el seu sentit d’Estat evidentment és nul.
Aliança Catalana, al contrari que la CUP vol reobrir la nostra delegació a Israel, cosa que ja demostra sentit d’Estat com a mínim i entre d’altres peticions impossibles dins Espanya demana acabar amb les subvencions als partits polítics, cosa destinada al fracàs per lloable que sigui i espero que si un dia poden arribar al Govern recordin aquesta proposta per poder millorar la nostra democràcia.
Les propostes de resolució.