LES PROMESES BUIDES
Ara ja sabem que les eleccions son properes i el Govern misteriosament ara ens diu que està tot preparat i que seran totalment segures, quan fa quatre dies amb la proposta d’ajornament precisament ens deia el contrari. Es el que te la memòria curta de la població.
Comencem a escoltar les primeres frases per emmarcar, en Pere Aragonès referint-se a Illa, diu que mai faran de la Generalitat un despatxet de la Moncloa. Francament això ja es una burla intolerable, quan hem vist que han acceptat un cop d’Estat a les nostres institucions en forma de 155, participar en unes eleccions convocades per l’Estat, i en els últims 3 anys han acceptat absolutament cada cacicada que des de Madrid era ordenada, com acceptar que ja no trien el President, que no trien qui es diputat i qui no, quan es fa fora un President, la sentència dels presos polítics, que es publica i que no quan s’aprova una resolució al Parlament o acceptar que cada llei es paper mullat un cop surt enllestida i votada des del Parlament, es a dir han convertit el Parlament català en una simple gestoria de Madrid col·laborant amb la repressió en el cas dels Mossos i les acusacions amb la Generalitat a la part acusadora contra l’independentisme.
En definitiva han deixat les institucions en res i al servei del despatxet de Madrid que ara ens vol vendre com a línia vermella pel candidat socialista.
Avui encara va més lluny i ens diu d’expulsar l’IBEX35 dels serveis públics quan el contracte de rastrejadors amb Ferrovial encara cueja i l’han mantingut per damunt de tot amb la ineficàcia demostrada i el clam per canviar-ho. Ja n’hi ha prou de burlar-se del personal.
Un apunt que m’agradaria fer i que va per tots els partits es la utilització que volen fer dels presos polítics, si la seva exposició es excessiva pot donar a entendre que son utilitzats nomes per la part sentimental del vot, i crec que ara Catalunya necessita sobretot cap fred per culminar allò que va començar i votar per majoria, i que per descomptat amb el cor sol no aconseguirem. Per tant caldria una estratègia comuna, i uns nous parametres per un nou Govern amb un objectiu molt clar i una base sòlida per damunt dels mateixos partits.
Crec que si no es així les promeses buides seguiran fins el dia de les urnes.