ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES PRIMERES DIFERENCIES EN EL FRONT COMÚ

General

Quan fa poc que veiem com aquest conjunt de forces politiques es capaç de dir no a la miserable proposta del Ministre Solbes  sobre el finançament, les primeres esquerdes semblen començar.

 

Es molt demanar que els nostres partits defensin els nostres interessos, amb realisme sense embuts ni mentides.  Suposo que si,  i per això desprès de la reunió bilateral Estat-Generalitat, el Conseller Saura amb un acord que nomes es fum per la llunyania de les dates a meitat del 2009 sobre la Inspecció de treball, i el bloqueig en la resta de temes importants com Rodalies i Aeroports entre d’altres, mostrava satisfacció i ho veia molt positiu.  Les critiques per part d’ERC i CIU no s’han fet esperar, ja què aquest discurs demagògic es senzillament nefast, i es constata amb els índexs propers al 70 % de insatisfacció amb els nostres polítics.

 

Per altra banda, des de CIU ja s’ha dit que passat la data del 9 d’agost que marca l’Estatut per l’acord del finançament, i sense proposta pròpia de la Generalitat, en presentaran una de pròpia, cosa que ha provocat rebuig en les files del PSC i ERC perquè no ho consideren adequat.

 

El que evidentment no es adequat es la data de l’1 de gener del 2009 com a nova data per posar en marxa el nou sistema anunciada per Castells, i renunciant com si res a la data establerta en una llei orgànica, i no haver fet una proposta conjunta basada en l’Estatut, i amb uns mínims irrenunciables què ja hauria d’estar presentada al Ministeri de torn també es preocupant, no cal ser gaire viu per veure que no volen posar xifres per poder vendre l’acord final com la vuitena meravella del mon, quan en realitat no solucionarà res.

 

Amb aquesta nova data, el PSC segurament pensarà donar suport als pressupostos generals,  venen el futur nou finançament a canvi, i així no utilitzar l’eina de pressió mes forta que te Catalunya, el veto en aquests pressupostos, se’ns dubte massa agosarat per aquests partits mediocres que tenim

 

Tampoc ajuda molt el nomenament del germà de Carod Rovira com a nou ambaixador català a França, ja que  tot hi ser legítim, fa tuf d’aprofitament de la poltrona per col·locar la família per damunt dels mèrits pel càrrec, i en uns moments que no convé l’enfrontament dels partits  pel be del front comú.

 

No em puc estar de posar les dades que avui han sortit del funcionariat, amb un 9,8% a Catalunya i un 28,7% a Extremadura, tres vegades mes perquè prenguin nota a la Junta Extremenya i no s’atreveixin a insultar, i fer agenollar mig planeta per una acudit irònic que mes enllà de la primera visió, el fons es inqüestionable, i la solidaritat en aquest nou model te que canviar de dalt a baix per molt que els hi dolgui.

 

Seguirem apostant quan durarà el front comú, i quan començarà la tàctica Zapatero utilitzada a l’Estatut de dividir les forces contraries, i afeblir-les per treure el màxim rendiment.

  1. Això del “front comú” no ho veig enlloc…en què s’han posat d’acord, a part de dir puntualment “no” al senyor Solbes?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.