Joan Puigcercos amb el 37% de vots en les primàries internes d’aquest partit, ha aconseguit ocupar tot el poder, i eliminar tots els seus rivals, per percentatge sembla un fet estrany, però les derives d’aquest partit ha portat ha quedar-se sense cap corrent crític intern, Reagrupament amb la persecució a Joan Carretero fa temps que va volar, i ara amb la marca d’Uriel Bertran a Solidaritat Catalana, Esquerra independentista s’ha dissol com un terròs de sucre,Carod no anirà a les llistes, i tant sols Ernest Benach recol·locat com a número dos a Barcelona en una decisió força vergonyosa, continua aspirant a viure de la política sigui com sigui. La seva negativa a formar part d’una coalició es curiosa, per les justificacions que en donen alguns personatges destacats.
En Benach afirma que han pagat car els errors comesos, i defensa la decisió de fer Montilla President per la cohesió social, i retreu el tacticisme dels promotors a les crides a la unitat independentista fent-ho públic, justifica ser el número dos en benefici de la cohesió d’Esquerra, i qualifica aquest partit com el referent de l’independentisme, i es mostra orgullós d’haver contribuït a col·locar un president no català. Per la seva banda el vicepresident Carod, no te previst participar en la campanya electoral al ser exclòs de la llista, ia més li dona una visió més nacional i no de partit. Pensa seguir treballant perquè Catalunya sigui més lliure, però no ha aclarit com, una mica com la proposta del referèndum del 2014, què va quedar diluït per la pluja fina, i apart critica formacions que volen arribar i proclamar directament l’estat propi, què avisa no reconeixerà ningú. Tanmateix, un grup de militants volen fer una consulta interna per demanar una coalició electoral independentista, i Sergi de los Rios refreda aquesta opció, ja que el posicionament ideològic del partit no es el mateix que els dels nous grups independentistes, que haurien d’ocupar l’espai de centre dreta, i ells son d’esquerra.
Realment aquest partit, per una qüestió o un altra, ha fet una purga estil stalinista, que l’ha deixat com una bassa d’oli, però evidentment amb molta militància perduda pel camí. Benach se sent orgullós d’haver fet possible la presidència de Montilla, cosa normal ja que coincideixen que els dos votarien en contra de qualsevol ILP que reclami un referèndum d’autodeterminació, de fet ell pel seu càrrec ja ho ha fet diverses vegades, amb la circumstància curiosa de ser ara la condició per futurs pactes, tot un desgavell incoherent de grans proporcions. Justifica la seva fugida de Tarragona, on no tenia assegurada la reelecció, a Barcelona, per cohesionar el partit, quan sap que totes les veus critiques ja no hi son, no queda res per cohesionar, i continua lloant un president no català per la cohesió del país, quan sap perfectament que això no es cap mèrit, el tarannà democràtic, tolerant i obert si es un mèrit, i això no te res a veure amb els orígens. Acusa de tacticisme les noves forces, quan ells per entrar al govern han renunciat als seus objectius per la simple i miserable gestió. En Carod pensa treballar per la llibertat, s’hauria de saber on estar la proposta de 2014, i dir-li també sobre la declaració unilateral d’independència que es avalada pels Tribunals europeus recentment, i que per la seva informació, es declararà si hi ha una majoria disposada a fer-ho, no pel fet d’entrar al Parlament, crec que no calia especificar-ho, però es veu que algú no ho te clar. Sobre la posició de De los Rios, es simptomàtica del full de ruta d’aquest partit, primer l’eix dreta o esquerra com si fóssim un estat normal, i desprès l’eix nacional que es el que tocaria al ser el que som ara. Recorda una mica el posicionament de les CUP, on els complements son més importants que el plat en si.
Respecte la consulta que volen realitzar alguns militants, no crec que tingui molt d’èxit, ja que la experiència de l’estatut els ha servit a la direcció per controlar el tema assembleari nomes de façana, però no per fer rectificacions.
En definitiva, poca cosa podem esperar de qui no prioritza l’estat propi com a màxim objectiu, per damunt d’ideologies, càrrecso simple gestió virtual del poc poder existent.
Em sembla que no ets capaç de veure la corrent de fons que mou tot aquest suposat desgavell.
ERC, comandada per Carod, va fer una aposta estratègica molt determinada quan van reanomenar-se Esquerra. Volien ser la força hegemònica de l’esquerra d’aquest país, perquè, molt encertadament, entenen que un gran gruix de la població només enten entre dretes i esquerres i aquesta gent és imprescindible per assolir la independència.
La posició més còmode per ERC, sense cap mena de dubte, hagués sigut la d’ocupar l’espai que ara lluiten RCat i SC. Però això hagués deixat tots els votants d’esquerra d’aquest país en mans dels Sociates. I així no assolirem la independència.
Ergo, han fet el que havien de fer. Reduir la seva quota de mercat per especialitzar-se en aquell sector en el que fan més falta per assolir la independència. Creuen que han de ser l’independentisme light. Perquè només si hi ha una força independentista light és possible que alguns dels vots del psc més catalanista saltin quan se n’adonin que Espanya no existeix i que el psc tampoc.
Crec que és una aposta molt arriscada, i que d’entrada implicarà una caiguda electoral molt important, ja que no seran el partit independentista d’esquerres light mentre no n’hi hagi algun altre que no ho sigui de light. I ara per ara el vot sociata encara no reconeix SC i RCat com a opcions.
Tamé crec que pot ser que la marca d’ERC no es pugui resituar al mercat. Per molt barat que facis un Rolex, tothom continuarà pensant que el preu és elevat pel valor real que ofereix.
I finalment crec que massa gent analitza, dins i fora del partit, les coses com tu ho fas, i que és possible que la direcció, que ja no té tant clara l’estratègia, faci figa i acabi pactant amb SC.
Llavors, estic convençut, que en Carod farà un cop d’efecte i s’integrarà a alguna mena d’escisió del PSC per visualtizar que l’independentisme també és present als partits majoritaris de la part esquerra de l’hemicicle, que és la seva obsesió i l’explicació de totes les accions que ha dut a terme aquest partit en els últims anys.
Ja estic fart d’escisions, manipulacions, creacions, tàctiques i altres moviments fonambulistes de circ barato. En aquest país manca una visió clara d’estat i la resta són tonteries, com podem parlar dretes i esquerres en un Parlament de fireta mil i una vegades humiliat?
Qui és el que no veu que estem en un moment crucial de la nostra trista història? Ja n´hi ha prou de corredisses pels passadissos, de veure qui és cap de llista d’unes llistes sense futur, de qui surt a la foto, de a veure que en puc treure si m’ajunto amb aquest, de crítiques i mentides…
El mapa polític català és un merder ple d’interessos de baixa volada, amiguisme, liat i confús, i això és el millor terreny per a Espanya. No tenim polítics amb vocació de país, tenim polítics per a viure de la política que mai han treballat ni saben que és guanyar-se les garrofes. Vividors i estafadors en un terreny idoni per aquests personatges.
trobo encertat el teu article…
Em sembla que no ets capaç de veure la corrent de fons que mou tot aquest suposat desgavell.
ERC, comandada per Carod, va fer una aposta estratègica molt determinada quan van reanomenar-se Esquerra. Volien ser la força hegemònica de l’esquerra d’aquest país, perquè, molt encertadament, entenen que un gran gruix de la població només enten entre dretes i esquerres i aquesta gent és imprescindible per assolir la independència.
La posició més còmode per ERC, sense cap mena de dubte, hagués sigut la d’ocupar l’espai que ara lluiten RCat i SC. Però això hagués deixat tots els votants d’esquerra d’aquest país en mans dels Sociates. I així no assolirem la independència.
Ergo, han fet el que havien de fer. Reduir la seva quota de mercat per especialitzar-se en aquell sector en el que fan més falta per assolir la independència. Creuen que han de ser l’independentisme light. Perquè només si hi ha una força independentista light és possible que alguns dels vots del psc més catalanista saltin quan se n’adonin que Espanya no existeix i que el psc tampoc.
Crec que és una aposta molt arriscada, i que d’entrada implicarà una caiguda electoral molt important, ja que no seran el partit independentista d’esquerres light mentre no n’hi hagi algun altre que no ho sigui de light. I ara per ara el vot sociata encara no reconeix SC i RCat com a opcions.
Tamé crec que pot ser que la marca d’ERC no es pugui resituar al mercat. Per molt barat que facis un Rolex, tothom continuarà pensant que el preu és elevat pel valor real que ofereix.
I finalment crec que massa gent analitza, dins i fora del partit, les coses com tu ho fas, i que és possible que la direcció, que ja no té tant clara l’estratègia, faci figa i acabi pactant amb SC.
Llavors, estic convençut, que en Carod farà un cop d’efecte i s’integrarà a alguna mena d’escisió del PSC per visualtizar que l’independentisme també és present als partits majoritaris de la part esquerra de l’hemicicle, que és la seva obsesió i l’explicació de totes les accions que ha dut a terme aquest partit en els últims anys.
Ja estic fart d’escisions, manipulacions, creacions, tàctiques i altres moviments fonambulistes de circ barato. En aquest país manca una visió clara d’estat i la resta són tonteries, com podem parlar dretes i esquerres en un Parlament de fireta mil i una vegades humiliat?
Qui és el que no veu que estem en un moment crucial de la nostra trista història? Ja n´hi ha prou de corredisses pels passadissos, de veure qui és cap de llista d’unes llistes sense futur, de qui surt a la foto, de a veure que en puc treure si m’ajunto amb aquest, de crítiques i mentides…
El mapa polític català és un merder ple d’interessos de baixa volada, amiguisme, liat i confús, i això és el millor terreny per a Espanya. No tenim polítics amb vocació de país, tenim polítics per a viure de la política que mai han treballat ni saben que és guanyar-se les garrofes. Vividors i estafadors en un terreny idoni per aquests personatges.
Salut i (in)dependència.