LES PARAULES I EL VENT
A l’Ajuntament de Barcelona veiem un cop més com les declaracions o intencions tant se val siguin per escrit o oralment es queden amb res. Colau titllava al PSC de mafia i responsable d’un genocidi financer ja menys de quatre anys, ara formaran equip de Govern conjunt amb en Collboni al seu costat. Tot un exemple de coherència i de mala memòria dels votants que de totes maneres tenen les hemeroteques per veure com les paraules poden volar en el vent.
Per altra banda veiem com les CUP comencen a calentar el proper debat de Pressupostos de la Generalitat, una eina imprescindible per fer les polítiques socials i poder seguir endavant amb el Procés amb el màxim rigor. Exigeixen la desobediencia en els mateixos i incloure tots aquells impostos i taxes suspesos pel TC. Alhora rebaixa per les rendes més baixes i pujada per les més altes. Com diuen ells uns pressupostos nets de Montoro. De fet caldria recordar un acord subscrit amb Junts Pel Sí de suport a la legislatura fins completar la desconnexió i que si parlem amb rigor i seriositat simplement s’ha de complir. Altra cosa seria una estafa pel procés i els mateixos votants digne d’estudi.
La música sona be, tornar a posar tots els impostos suspesos pel TC en el mateix, però la pregunta seria com es podrien aplicar, recordo que encara som una autonomia espanyola, crec que dificilment ho podrien ser, per tant serien uns pressupostos trampa que més enllà de satisfer l’ego no ens portarien enlloc. Com diu aquell content i enganyat. La desobediencia te una derivada que es que hi ha d’haver un pla posterior i sobretot que sigui aplicable. Altra cosa es foc d’encenalls. Aquests pressupostos encara son autonomics, els podrien qualificar a mig camí, però no son d’Estat, ho seran quan el procés culmini. Caldria que la CUP valori aquesta reflexió i no tornem a fer un drama durant mesos per satisfer a cada formació i els seus votants partidariament.
Per altra banda el President a Londres diu ben clar l’objectiu de construir una nova República i unes eleccions constituents abans de l’estiu del proper any amb un pla de treball ben elaborat i amb el referéndum a l’aire i que hauria de proposar l’Estat espanyol per acceptar-lo. Una claredat i convicció amb la feina a fer que naturalment contrasta amb aquests estirabots i fugides de la realitat que no ens portaran massa lluny.