ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dos personatges del socialisme català, han expressat els seus punts de vista, i Iceta ha advertit que la gran victòria de CIU no dona automàticament una majoria parlamentaria que li doni suport a la investidura, i al govern en general, i parla d’acords secrets amb el PP. Per la seva banda Zaragoza, assegura que el PSOE prous problemes te per posar-se amb els del PSC, dient que no es el seu treball, i no han estat ni se’ls espera per Catalunya.

Iceta adverteix sobre l’aritmètica parlamentaria, i aconsella a Mas buscar una majoria estable, dient que la situació de CIU es mes precària que la del PSOE al Congrés, i critica les veus demanant abstencions en la segona votació sense cap moviment per obtenir un suport permanent, cosa que potser vol dir que te un acord secret amb el PP, amb estabilitat garantida a canvi d’un futur pacte desprès de les eleccions espanyoles, o be en Mas no es prou conscient de la situació.  Demana transparència en el procés, ja que el país no pot esperar les eleccions espanyoles per afrontar els problemes. Per altra banda Zaragoza desvincula el PSOE de qualsevol directriu per la successió de lideratge als socialistes catalans, avala la campanya electoral, i es mostra convençut de la victòria a les municipals i també a Barcelona, ja que es basaran en clau local, i ells podent defensar una obra de govern, i pronostica que quedaran enlaire les mentides convergents.

Realment la paranoia d’aquests dos personatges no te límit, amenaces a Mas per formar un govern convergent quan ha tret 62 diputats, a 6 de la majoria absoluta, i PSOE-C 28 i sense suports excepte Iniciativa, que ens vol dir, que s’uniran els 6 partits per formar coalició de govern, crec que no vol veure la realitat de la situació, dient que la situació de CIU es precària, francament fa riure, i com sempre treu l’espantall del PP, donant per fet que es el dolent de la pel·lícula i ells son molt diferents, que no se’n recorda del País Basc on governen ben juntets, creu que encara poden enganyar a ningú amb el discurs de la por, quan ells fan la vertader por, demana transparència, suposo que la mateixa de la formació del segon tripartit,quan va ser expulsada Esquerra però mantenint tots els seus càrrecs de segon nivell, ja que sabien perfectament que si sumaven tornarien a pactar, deu ser aquesta la transparència que reclama, i per acabar diu que el país no pot esperar les eleccions espanyoles i aquests pactes que pregona, caldria recordar que han fet els socialistes catalans amb temes com l’Estatut, el finançament, els relleus de consellers com en Carod en el primer tripartit, per citar uns exemples, on han desaparegut, i simplement han acatat el que el PSOE ha decidit, igual que fan els 25 diputats a Madrid, amb vots molts cops contra els nostres propis interessos, es deu referir a aquest tipus d’espera. Es veu que no n’han tingut prou amb la patacada electoral, que volen seguir amb la seva tàctica de l’engany com a sistema.

En Zaragoza també nega que estiguin dirigits des de Madrid, quan no te cap argument per afirmar-ho, i quan s’ha vist clarament que quan han arribat a la cruïlla entre PSOE i Catalunya sempre han triat el primer, i ho han acabat pagant a les eleccions, i parla contradient totes les enquestes de victòries a les municipals com Barcelona per la gestió presentada, crec que amb exemples com la Consulta de la Diagonal, queda tot dit per veure la professionalitat i gestió acurada que ens volen presentar.

En definitiva, aquesta es la realitat del socialisme català, que no ha assimilat que el seu lloc per mèrits propis ha de ser residual a Catalunya, ja que els seus interessos son lluny d’aquí.