ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta aposta del President Montilla per incorporar cares noves i visibles a les llistes, ha començat per saber que en Jose Zaragoza, un dels politics amb més dosis de cinisme, però també cal dir-ho un personatge llest sortit de la factoria socialista, i que va ser capaç de vendre la campanya a Madrid amb una sola idea, i sense cap proposta, ja no serà director de la propera campanya, diuen per donar un nou estil que defugi la critica per la critica, amb un nou director, el Jaume Collboni, què aposta per un estil constructiu de propostes i models que no vol la destrucció de l’adversari, i amb uns eixos de campanya marcats per la crisi, la immigració i el desplegament estatutari.

Un equip de campanya format per alcaldes com els de Lleida, Tarragona o Santa Coloma de Gramanet, i també per Miquel Iceta, i com no en José Zaragoza, i el seu lema “Si tu no hi vas, ells tornen”, el nou director plantejarà la campanya amb arguments constructius per recuperar la confiança del votant perduda amb tants atacs i crispacions, i amb una voluntat d’explicar l’obra de govern dels últims tres anys, per apropar-la a tota la ciutadania, i resta de formacions polítiques.

Aquesta neteja d’imatge es veu força virtual, i pressionada per unes enquestes implacables que cada cop els son més contraries, es difícil dir nou equip, quan en el mateix, i a la part del darrere, i figura el fins ara director de les últimes campanyes socialistes, i en Miquel Iceta, per cert unes campanyes basades en l’odi al partit rival sense gaires propostes tangibles, i posteriorment amb una submissió total als dictats de Madrid sense contemplacions. Volen explicar el model, que es deu referir a la via autonòmica plena de competència deslleial amb el fil conductor d’un estatut, que al sortir del Parlament amb el seu vot, van esmenar 48 hores més tard, van deixar la negociació en mans dels seus companys de Madrid, i ara simplement acataran les restes d’aquest moribund, intentant vendre el fum de sempre en forma de les mil meravelles.

Volen parlar de crisi, immigració i estatut, precisament tres temes en que poc pot dir la Generalitat, les dues primeres competències de l’estat que dicta i ordena, i la tercera segrestada des de fa quatre anys al TC, i què saben perfectament que es un pedaç totalment insuficient, sinó es pel cinisme de com el venen als catalans saben que es fum i que no solucionarà els nostres problemes.

Pel que fa a l’obra de govern, i com a tàctica habitual, serà atorgat tota  a la formació socialista, i tots els embolics aniran a càrrec de les dues crosses de govern en un gest diguem-ne poc elegant. La veritat es que gran part del que volen vendre es totalment esbiaixat o mentida compulsiva, com el traspàs fantasma de rodalies, la llei de dependència, el servei de garanties estatutàries amb majoria socialista i popular, o la recent llei de consultes amb autorització de l’estat, no sigui cas que féssim una bestiesa.

Suposo no explicaran com s’oposen a la consulta pacifica i democràtica a la gent, i a l’aprofundiment democràtic, ni com s’oposen als interessos catalans amb els seus diputats invisibles de Madrid.  Aquests i molts altres temes seran ignorats, i ja preparen el terreny per la sociovergència, ja que el projecte convergent ara per ara, més enllà d’un canvi de cares no ofereix cap novetat en l’avenç nacional català, i això els deu complaure.

En definitiva un intent de canvi d’imatge, què en el fons es més del mateix, i fruit de les possibilitats reals que semblen tenir.