ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest venedor de fum, que es el President espanyol, anava pel món lloant les excel·lències de la economia espanyola, què aspirava a liderar Europa per davant de totes les potencies tradicionals, ara com sempre es diu el temps dona i treu raons, en aquest cas la fragilitat econòmica espanyola s’ha vist amb tota la seva cruesa per la crisi existent, i totes les previsions d’aquest mag de tercera han quedat per terra, un cop enfonsat el mercat de la totxana, base principal de l’estat espanyol.

En l’esmorzar nacional de l’oració a Washington, on la crida de la foto amb Obama l’ha fet anar per donar una rellevància que tothom sap no te, ja que per assistir a les cimeres important va haver de pidolar un raconet que finalment França li va concedir, va  demanar respecte per la llibertat religiosa i pels drets de les persones, tot amb castellà, una falta de respecte crec bastant greu, i tot seguit va presentar Espanya com una de les nacions més antigues del planeta, i on la diversitat i multiculturalitat son la seva bandera, i acabant fent una crida a la tolerància i el respecte per la diferencia.

Mentrestant els dubtes sobre la situació econòmica, i el creixent de l’atur fan que junt amb països com Grècia i Portugal afectin l’estabilitat de l’euro, i provoquin caigudes espectaculars a la borsa, què han fet equiparar la situació espanyola amb la de Grècia, cosa que s’ha engrandit amb la proposta de càlcul de pensions de 25 anys en comptes de 15, retirada al cap de quatre hores amb una mostra més d’improvisació i desorientació.

Al mateix temps els seus subordinats, com el President Montilla donen tot el suport a la política espanyola econòmica, i desmenteixen que sigui fruit de la improvisació, criticant als que no troben be cap mesura, però no ofereixen cap alternativa.

Realment la credibilitat mundial del líder espanyol es nul·la, ja que els seus enganys  fora de les fronteres no tenen cap valor, i ha hagut de veure com la visió idíl·lica que volia transmetre s’ha capgirat a la cua d’Europa amb països com Portugal, i amb una crisi més duradora que la resta i plena d’incerteses. Pel que fa al seu discurs americà, la llengua utilitzada ja demostra el tarannà clàssic espanyol de no adaptar-se fora del seu món, sinó pretendre la adaptació de la resta de la humanitat al seu territori, i presentar Espanya com una de les nacions més antigues del planeta, fent gala dels típics deliris de grandesa que fan riure, i més quan parla de respecte a la diferencia, multiculturalitat o tolerància, quan la realitat demostra l’espoli econòmic i persecució cultural que pateix Catalunya des de fa prop de 300 anys, amb un dels exemples més clars d’anar en direcció contraria.

Respecte al full de ruta econòmic, es veu molt clar que es fruit de la improvisació, llençant globus sondes, i retirant propostes segons les reaccions de la població, un autèntic fracàs.

Pel que fa al seu delegat a Catalunya, el seu President obvia l’espoli patit, i les propostes i actituds que no deixen desenvolupar la potencialitat catalana, i dona ple suport com a bon espanyol, inversió mínima amb infrastructures, aeroports d’anar per casa, i tot tipus de traves i boicots son el pa de cada dia, tot amb el beneplàcit d’en Montilla.

En definitiva un dirigent caricaturitzat a nivell mundial, i què per desgracia ens arrossega amb les seves decisions, cosa que com sempre dic esta a les nostres mans posar-hi fre.