ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES MISERIES DE MARAGALL AL DESCOBERT

Sense categoria

Les filtracions de les seves memòries, “Oda inacabada” de propera publicació, deixen uns quants detalls de la seva trajectòria al descobert, i on l’autor fa unes consideracions que son molt diferents de la seva actitud en els moments en que van succeir.

 

El que va ser president de la Generalitat en el primer tripartit, no ha perdut la bona forma, i segueix amb les famoses maragallades, però que aquest cop tenen un punt de cinisme, ja que opina i comenta coses des de fora de la vida política, que quan verdaderament tenia el poder per intentar-les o posar-hi el seu granet de sorra va executar d’una manera molt diferent.

 

Ara ens diu que cas de que es toqui una sola coma de l’Estatut, proposa una gran manifestació ciutadana de protesta, i jo li recordaria les dos ultimes grans manifestacions d’aquest país organitzades per les entitats sobiranistes,  en protesta per les retallades i les infraestructures, i on el seu partit no hi va participar i fins hi tot va menysprear o criticar en alguns casos.

 

Ens parla sobre el dret a decidir dels catalans, i ell el beneeix, i fins hi tot li semblaria be la independència del país, quan li recordaria que va votar un estatut on el terme nació surt en un preàmbul amagat i sense cap valor, i que al dia següent del 30 de setembre on el Parlament va aprovar el text estatutari, el seu grup va presentar esmenes a Madrid per rectificar-lo en una de les maniobres mes mesquines que es recorden.

 

En aquell moment va quedar molt clar que Maragall poc pintava en el seu partit, i que simplement obeïen ordres de la Moncloa, i ell no ho va intentar aturar.  Ens critica a Zapatero per la seva deslleialtat amb Catalunya, però ell mai va plantar-li cara, i quan per exemple aquest li va exigir la dimissió de Carod per l’afer de Perpinyà desprès d’haver-lo ratificat, va canviar amb 24 hores d’opinió, i va obeir les ordres estatals amb la sortida del govern del dirigent republicà, amb un acte submissió sense precedents.

 

També ens reconeix que en Zapatero li va oferir la retirada política per obtenir el suport de CIU a l’Estatut, i com es sabut va deixar les seves funcions afirmant que Catalunya aconseguia amb l’Estatut sortit i retallat a Madrid, el major poder polític d’una nació sense estat, i on aquest passava a ser residual, quan ell sabia molt be que això era una gran mentida que s’ha demostrat amb el temps.

 

En definitiva no va ser ferm quan tocava i tenia poder de decisió, es va deixar menjar el terreny per aquest partit sucursal del PSOE anomenat PSC amb l’actual president Montilla al capdavant, i no va saber plantar cara al govern estatal afirmant les declaracions que ara es permet el luxe de fer.

 

Evidentment tenia molt mes imatge que l’actual president, però els fets no van seguir a les bones intencions què a vegades destil·lava, i ara els desitjos que anhela no tenen res a veure amb els seus fets al Palau de la Generalitat.

 

Les coses s’han de fer quan es poden fer, i ell no va ser prou valent per anar endavant, i les seves famoses maragallades van quedar amb anècdota i simplement va servir de cap de turc a l’Estat què quan ja no li va ser útil simplement el va apartar de la vida publica sense contemplacions.

  1. bé jo crec que rectificar és de savis i l’honora. Però si vol demostrar-ho, que creï el seu famós partit i engegui el PSC a pastar fang, aleshores tindrà el meu respecte.

    Fins llavors, totalment amb tu: les coses es fan quan es pot fer-les. Després, no valen excuses i laments.

Respon a Toni Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.