LES MISERIES DE LA SOCIOVERGÈNCIA
El que va ser cap de comunicació de presidència, Toni Bolaño, ha lamentat amb una tertúlia que la prudència del President Montilla per no fer trontollar el tripartit ha lligat de mans i peus al PSC, i ara internament molts membres importants d’aquest partit volen un govern mes estable, que amb la motivació de la crisi be donat per una entesa socialista i convergent, què seria beneïda per sectors empresarials i financers catalans desitjosos que la febrada sobiranista com ells l’anomenen no passi d’aquí.
Ens recorda aquest alt càrrec, què l’excusa per no contemplar aquesta possibilitat era que el país no era en crisi, ara ho està. Donat la desafecció creixent pels escàndols de corrupció, i els sondeigs on el tripartit te una tendència a la baixa provocarà un afebliment institucional, què podria portar a aquesta coalició de dos partits recordem esquitxats per aquests casos de corrupció, i on l’actual president podria ser el número 2 de Mas.
Precisament per part dels dos partits, CIU en boca de Jordi Pujol, ha culpat José Montilla de la desafecció creixent entre Catalunya i Espanya, que estan en una situació pitjor que mai per errades de les dues parts. Ha culpat a Zapatero de l’engany continuat a Catalunya, i a Montilla per les esmenes a l’Estatut un cop aprovat al Parlament. Una desafecció que diu orgullós no es va produir quan el govern era convergent.
Per part socialista, ahir mateix veiem la demagògia i el cinisme habitual de José Zaragoza en una entrevista televisiva, i on davant les preguntes de corrupció dels càrrecs socialistes a Santa Coloma, de cada tres paraules, una era per llençar un atac a CIU, i les altres per lloar la transparència dels socialistes catalans, com si el batlle i regidors del partit a l’ajuntament intervingut fossin un miratge. Va arribar a dir davant la pregunta de la davallada socialista en les enquestes, que ells es dedicaven a fer obra de govern fent escoles i hospitals que amb 23 anys no s’havien fet, veritablement un sectarisme que traspassa qualsevol lògica mental.
Realment aquesta proposta faria molt content a tots aquests sectors de poder desitjosos de seguir el seu negoci amb Espanya, a costa del tracte colonial al territori català. El que les enquestes van confirmant dia a dia es la cada cop més difícil reedició del tripartit, per tant el partit socialista, un partit amb un ampli poder, començarà a moure fils per fer realitat aquest hipòtesi, i seguir remenant les cireres amb una Convergència desitjosa de tornar al poder, però que difícilment arribarà a una majoria absoluta.
Deixant de banda aquests sectors, què son l’autèntic tap perquè Catalunya no faci anys que tingui un estat propi, veiem amb les declaracions de Pujol que la seva ambició simplement es seguir sent una colònia obedient i feliç de l’estat espanyol, i es mostra cofoi de que en la seva època a govern no hi havia desafecció, aquest es l’autèntic objectiu d’aquesta coalició, calma les aigües i tornar a la mateixa cançó de sempre amb una retòrica en el seu punt just. Aquest fet no aportaria res a Catalunya, que per molt que els pesi, ja ha iniciat el seu camí cap a la llibertat, i deixant enquestes a banda que son molt favorables, la onada de consultes populars amb visió internacional, i la coalició independentista que s’està formant, i que per primer cop portarà aquest noble objectiu al Parlament sense ambigüitats, la dignitat i la coherència porten a dir punt i final.
Per Catalunya es tant nociu la sociovergència com el tercer tripartit, son dues cares de la mateixa moneda que amb crisi o sense, ja no tenen cap raó de ser si es vol un estat democràtic i amb futur.