LES MENTIDES DEL DIÀLEG
Aquesta es l’oferta de diàleg que defensava Millo. El Tribunal que ha de decidir en un futur proper sobre la Llei de Consultes Catalana que ha de donar cobertura legal a la consulta te aquests elements. Aragon, que era del sector progressista, imaginem com deu ser el conservador, menysprea la força de la ciutadania, de fet amb la sentència que va deixar en un no res la votació popular del mateix, ja va demostrar que el ciutadà es un element passiu en el seu sistema democràtic. Alhora ens compara un Estatut aprovat per un amplia majoria del Parlament i posteriorment per la societat catalana com un nou intent i últim de convivència entre Catalunya i Espanya amb la pena de mort. Realment poca cosa es pot afegir més que constatar el caràcter dels jutges que han d’interpretar la Constitució.
Per altra banda, Rodriguez parla del moviment independentista català, pacífic i democràtic amb una infermetat, cosa que demostra que un objectiu que un partit dins el sistema pot portar en el seu programa electoral, posteriorment no es pot aplicar pel mateix sistema, una contradicció en si mateixa, i una prova més del nivell de la democràcia espanyola.
Ens parla de catàstrofe i no poder permetre per l’efecte en altres territoris, o sigui cap dret per Catalunya, i interessos per davant de la petició popular majoritària.
Aquests son dos exemples del nul diàleg que podem esperar, i de saber que haurem de seguir el nostre camí i no deixar res en mans d’un Tribunal del que evidentment podem esperar qualsevol cosa, menys justícia.