ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES MENTIDES DEL DIÀLEG

Sense categoria
Veient ahir el Popular Enric Millo defensant en un programa de TV3 que la Generalitat no volia el diàleg i defensant aquest com a mètode per trobar la sortida a l’atzucac on ens trobem, ens adonem que fàcil es amb cinisme i demagògia vendre fum i el món a l’inreves. Per suposat totalment contrari a les urnes catalanes, cosa ja increïble en una teòrica democràcia, però amb una motxilla carregada de fets totalment contraris a les seves paraules i que donen idea del tarannà del que parlem com Manuel Aragon un exjutge del TC o Ramon Rodríguez exvicepresident del TC i les seves opinions que deixen en ridícul aquells que confien en aquest Tribunal que es jutge i part al mateix temps.

Com abans esmentava Aragon diu que li fa pena veure milions de persones al carrer protestant contra la sentència de l’Estatut i diu que no passa res, ja que demà poden sortir a defensar la pena de mort, i explica que quan la Constitució no es compleix no arribant res més que mals, un problema d’opinió política i no jurídic. Cal recordar que aquest personatge era del sector anomenat progressista. Per altra banda Rodríguez alerta de l’efecte contagi que podria comportar la independència catalana a l’Estat i actuar com a dic de contenció per no produir-se una catàstrofe amb País Basc, Galícia o fins hi tot les Illes Canàries.

Aquesta es l’oferta de diàleg que defensava Millo. El Tribunal que ha de decidir en un futur proper sobre la Llei de Consultes Catalana que ha de donar cobertura legal a la consulta te aquests elements. Aragon, que era del sector progressista, imaginem com deu ser el conservador, menysprea la força de la ciutadania, de fet amb la sentència que va deixar en un no res la votació popular del mateix, ja va demostrar que el ciutadà es un element passiu en el seu sistema democràtic. Alhora ens compara un Estatut aprovat per un amplia majoria del Parlament i posteriorment per la societat catalana com un nou intent i últim de convivència entre Catalunya i Espanya amb la pena de mort. Realment poca cosa es pot afegir més que constatar el caràcter dels jutges que han d’interpretar la Constitució.

Per altra banda, Rodriguez parla del moviment independentista català, pacífic i democràtic amb una infermetat, cosa que demostra que un objectiu que un partit dins el sistema pot portar en el seu programa electoral, posteriorment no es pot aplicar pel mateix sistema, una contradicció en si mateixa, i una prova més del nivell de la democràcia espanyola.

Ens parla de catàstrofe i no poder permetre per l’efecte en altres territoris, o sigui cap dret per Catalunya, i interessos per davant de la petició popular majoritària.

Aquests son dos exemples del nul diàleg que podem esperar, i de saber que haurem de seguir el nostre camí i no  deixar res en mans d’un Tribunal del que evidentment podem esperar qualsevol cosa, menys justícia. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.