ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES INSENSATESES DE PEDRO SANCHEZ

Aquest cap de setmana, per sí algú no ho tenia clar i desprès del gran pas fet pel Parlament amb l’aprovació del marc legal que ha de permetre la Consulta del 9 N. A la Festa de la Rosa del partit socialista, el seu nou líder, va fer bo, allò que deia en Pla, que no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.

Pedro Sanchez, ens diu que aquí s’ha defensat els drets dels treballadors i la llibertat amb sang d’andalusos, extremenys i castellans recordant que hi ha carrers a Madrid i altres ciutats espanyoles amb noms de personalitats nascudes a Catalunya. Acusa ERC de pactar amb CIU, o sigui pactar amb la dreta catalana i ho contraposa als ideals socialistes que volen construir ponts i no dinamitar-los. Ha criticat que Mas sacrifiqui l’atenció als més dèbils i faci retallades amb educació o sanitat per entregar-se a la independència. Ha titllat Mas d’insensat per fer triar entre ser català o espanyol, i en un últim acte de cinisme ha recordat Maragall i la seva malaltia.

No hi ha dubte, o encara no s’ha assabentat de res, o pot canviar de partit quan vulgui, ningú no notarà la diferència. Ens parla dels drets dels treballadors, com si aquí no es consideres català a tothom sense distinció d’origen, cosa que no es pot dir igual de l’Estat espanyol amb els catalans, i ho certifica quan posa com un mèrit els noms de carrers de catalans a l’Estat, com si fos una cosa extraordinària, no hauria de ser normal si ens consideren espanyols.

Parla de pactes Esquerra i dreta a Catalunya, quan el seu partit a pactat contra la consulta i normalment contra Catalunya amb els Populars sempre que fa falta. Ens parla de ponts de diàleg, quan es precisament el que ha demanat Catalunya des de l’inici del procés i s’ha trobat amb la negativa absoluta per resposta. Ha utilitzat al demagògia barata amb les retallades sense explicar el tracte fiscal rebut pel Govern Central, els molts incompliments amb Catalunya tant amb el seu Partit com ara, i el tracte discriminatori constant que ha portat a les retallades com única alternativa, per no dir les que el tripartit amb el seu partit al capdavant ja va executar, crec que se’n diu memòria selectiva.

Parla de triar entre ser català o espanyol, quan un 80% de la població vol votar a la consulta i no es un problema identitari, ni de sentiments, es un problema de supervivència com a poble i amb respecte a tota la resta. Sobretot un problema de democràcia.

Per últim, donar suport al President Maragall a aquestes alçades, quan van ser els que el van empenyer a la seva caiguda pel tema estatutari, francament es tenir molta barra.

En definitiva, i com deia, cap canvi a l’horitzó, i incomprensió per variar amb Catalunya.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.