LES ESTRATÈGIES
Es temps de llibres, d’explicacions sobre fets i futur del procés pels seus protagonistes. Primer va ser el President Puigdemont i ara toca el torn a Esquerra per boca d’Oriol Junqueras i Marta Rovira.
Aquests últims aposten per estratègies intel·ligents i no confrontacions que ens durien a la derrota com va dir Junqueras. Alhora demanen superar el 50% mantingut en el temps en totes les eleccions per captar l’atenció del problema català i aposten pel referèndum pactat com a primera opció amb un diàleg que encara no s’ha esgotat abans de poder entrar amb una unilateralitat i demanen no lluitar entre l’independentisme bàsicament.
De fet, el problema es que tornen a caure al parany interessat o no ara de l’aposta pel 50% de vots, un relat bàsicament vingut de l’Estat espanyol i d’aquells col·laboradors que sempre trobaran excuses per avortar qualsevol procés democràtic. Es clar que es millor superar el 50 o arribar al 60 que ser al 47 per posar un exemple, però això no assegura res, es més l’Estat sempre trobarà un argument per demanar més i no atendre les peticions catalanes, ho hem vist repetidament i ara serà igual. Internacionalment diuen que vam confondre les simpaties d’alguns amb suport real, i cal ser clar aquest no hi serà per augementar els percentatges si veritablement no som un problema real i donem els passos necesàris.
Una de les errades monumentals i ara ja crec que de mala fe es considerar i tractar Espanya com una democràcia i on els protocols es basen en aquest concepte, quan sabem que es un Dictadura que ja hem vist com a reaccionat amb la causa catalana i com segueix el camí marcat sense rubor. Una repressió ferotge i un espoli mantingut ara amb La Caixa com últim exemple. Fins que no diguem les coses pel seu nom i sàpiquem que no podem negociar amb qui surt correns a donar suport a un assassí com Martin Villa no fàrem res i enganyarem a la gent un alte cop.
Dir que el diàleg no s’ha esgotat torna a ser un insult a la població, i no dir que la unilateralitat es l’únic camí per desgracia un engany cínic que no mereixem. Alhora que insistir en un referèndum es enterrar el mandat de l’1 d’octubre i les lleis aprovades al Parlament. Tot un desgavell.
En definitiva, està molt bé repensar estratègies, però no per encobrir la ineptitud, el cinisme i l’engany, sinó per complir amb els compromisos, aquesta es l’estratègia.