LES ENQUESTES PER LA SOBIRANIA SON TOSSUDES
El dia abans que el PSC definitivament digui si tria Catalunya i els seus interessos, o Espanya i salvar els mobles a Zapatero com a prioritat, una nova enquesta interna de Convergència Democràtica torna a reafirmar el suport al dret a l’autodeterminació.
Efectivament, els resultats son concloents, i el 57,17 % dels vots donaria suport a la Independència de Catalunya amb una participació del 53 %, si aquesta augmentes al 66 %, i en una hipòtesi negativa les respostes no ho se se sumessin a les contraries, el vot afirmatiu baixaria a un 45,50 % contra un 54,49 % què en qualsevol cas donaria una bona base solida per la sobirania.
Els votants de tots els partits, excepte el PP estarien a favor de plantejar el Referèndum, i els mes favorables a la sobirania serien els d’ERC amb un 81 %, CIU i ICV amb avantatge del SI mes ajustat, el PSC amb un 40 %, CIUDADANOS 32 % i PP 18 %.
Les ultimes quatre enquestes de CDC sobre el tema s’entossudeixen a repetir i augmentar les dades a favor de la sobirania, i demostren que com mes maltracte es rep de l’Estat mes augmenta aquesta opció.
Tot això quan encara falta el finançament, i la retallada del TC a l’Estatut què pot donar una nova empenta a l’opció independentista, tot això ha de fer reflexionar al partit dirigit per Mas per veure que el centre que tant busquen des de fa temps es troba en el dret a decidir, i què les ambigüitats calculades de l’època Pujol, i les Cases Grans per distreure el personal no serveixen per res, si darrere ja la mateixa política covarda i sense apostar amb valentia per una nova situació.
L’oferiment d’ERC per una gran coalició nacionalista amb una base pel dret a decidir a les Europees del proper any, i amb un possible candidat en la persona d’en Lopez Tena podria ser el primer pas per servir de base a una aposta unitària dels partits nacionalistes a les properes eleccions en base a trencar el pacte ja fet bocins per l’Estat amb Catalunya, i aplicar-lo en cas de governar el país.
Crec que cada cop mes es una aposta menys arriscada, i l’Estat ho sap, però amb el seu intent d’accelerar l’assimilació definitiva s’ha passat de frenada, i pot ser el pas definitiu per accelerar el procés d’emancipació nacional, tantes enquestes no es poden equivocar, i en qualsevol cas les tendències bufen amb vents favorables i no es pot desaprofitar.
El Sr. Mas te la oportunitat de fer història, s’ha de definir d’un cop, i posar tota la carn a la graella, molts milers de vots independentistes estant al calaix esperant una oferta que vagi de debò i amb garanties, es ara o mai.
Aquó hi ha una confusió: una cosa és acceptar un referèndum sobre l’autodeterminació i l’altra respondre afirmativament a una opció independentista.
No adonar-se’n és fer tarmpes jugant al solitari.