LES EMERGÈNCIES NACIONALS DAVANT LA MEDIOCRITAT CREIXENT DELS PARTITS DEL PARLAMENT
Els partits actuals del Parlament davant el creixement de l’independentisme, i la cada cop més probable ruptura amb el marc legal espanyol, ens sorprenen cada dia amb noves propostes que tenen un denominador comú, no voler que la situació catalana es desmarqui de la Autonomia actual dins l’estat espanyol, i intentar disfressar-ho de falsa ambició, què en realitat no ens porta enlloc, i concretament a l’abisme on ens trobem actualment.
Avui hem vist com el president de CIU, Artur Mas, ens anuncia en una entrevista, que un dels eixos del programa convergent serà el dret a decidir en cas que el TC retalli l’Estatut, i concretament en dos qüestions on creuen que hi ha consens, el concert econòmic i la gestió de les infraestructures. Ens diu que si la sentencia es adversa, quedarà demostrat que l’estat de les autonomies arriba al seu final, no vol menysprear el camí de l’autogovern fet dins aquest estat, però si l’estatut no hi cap dins la constitució alguna cosa s’haurà de fer, i passa per transitar de l’estat autonòmic al dret a decidir del poble a Catalunya, sempre amb temes que ens uneixin, i deixant per més endavant altres temes que vagin sorgint.
Realment increïble el que ens proposa ara l’Artur, si l’estat espanyol ens dona la versió definitiva del text més o menys retallat, això serà el límit, per tant la gestió de les infraestructures o el concert econòmic es totalment impossible, ja que l’estat en projectes molt menys ambiciosos en aquests temes ens els ha retallat, i ens ha donat el nostre màxim, i aquest dret a decidir de que ens parla evidentment no explica com l’aplicarà, i encara un altra cosa, com farà que en un hipotètic resultat sigui aplicable sense el consentiment de l’estat, què evidentment no es molestarà ni a contestar, ja que per si no ho sabia el Sr. Mas el poder el te l’estat, i no Catalunya, i molt menys amb aquesta via d’anar fent consultes sobre temes que ell descobreixi que hi ha consens, i amb una mica de sort el 3025 potser ens preguntarà si ens sabria greu fer el nostre propi estat. En definitiva prou d’enganys i falses aparences, es una versió més catalana del projecte nacional del PSOE-C, i res més.
Per la seva banda ERC segueix defensant un projecte de consultes populars via referèndum, què per força necessita la autorització de l’estat, un altra gran pèrdua de temps, i una manera potser d’enganyar uns quants, però d’una esquizofrènia política digna d’estudi en un partit teòricament amb objectius nacionalment ambiciosos.
Pel que fa a l’Estat, avui El País ens filtra que respecte la sentencia l’única nació es l’espanyola, i Catalunya no ho es, i per tant no pot tenir símbols nacionals, nomes ho podria fer vinculant aquests termes al de nacionalitat catalana, què reconeix la Constitució. La famosa frase del Preàmbul sobre el tema, podria mantenir-se deixant clar la no equiparació de nació catalana a l’espanyola, i tot això podria tenir un ampli consens entre els magistrats.
Aquest es el vertader poder que haurem d’acatar si seguim mantenint el nostre estatus de autonomia espanyola, acceptar que no som nació ni res que se li assembli, ja que això es reservat per la nació espanyola, què evidentment esta molt per damunt nostre, i quedarà definit en el nostre text legal, que segons els partits del parlament es una eina imprescindible per seguir avançant en el nostre autogovern de fireta.
En definitiva enganys i més enganys, que en les properes eleccions nomes podrà trencar una opció desacomplexadament per la independència, i un projecte clar i definit, nosaltres tenim la paraula, i la decisió pot ser transcendental pel nostre futur com a poble.