ALBERT CORTES MONSERRAT

El conseller Castells, desprès d’una època de silenci, va irrompre a la campanya acusant al govern de CIU de crear alarmisme injustificat, i justificaria una incapacitat per governar, res en va dir dels 1450 milions del fons de competitivitat, i això ha aixecat polseguera amb la contestació de la disbauxa del tripartit, i la despesa incontrolada que va portar a la situació actual, i alhora la seva posició sembla contraria la propera setmana en la votació al Congres, tot un seguit de disputes molt miserables, i que demostren el nivell dels polítics que tenim.

En Joan Ridao, ens diu per les acusacions de despesa incontrolada del tripartit que no han de demanar perdó de res per apostar per un model de benestar social, amb una construcció, tot hi que precària de l’estat del benestar, i critica CIU per obrir forats en aquest fet, demanant una comissió bilateral per defensar a Madrid allò que interessa a Catalunya, i demana superar la impotència d’un PSC que no defensa a Madrid allò que defensa a Catalunya, i una CIU més interessada a incomodar als socialistes que a resoldre els problemes.  El president Mas, ha demanat els socialistes que enlloc de criticar el govern paguin el deute que tenen amb Catalunya, i demana els membres del tripartit que deixin de fer demagògia sobre l’estat del benestar amb l’exemple dels 30 mil expedients trobats en un magatzem per la llei de dependència, tot per les declaracions de Castells, que va acabar les seves critiques preguntant que que es pensaven que era governar.

 

Realment, es patètic les acusacions mútues de destrucció o construcció de l’estat del benestar català, des del tripartit sembla que l’hagin inventat ells, cosa que saben que no es cert, i van permetre que aquest espoli financer sigui el més normal del món, seguint fent política,  com si no existís, i arribant amb una caixa molt buida, a mesura que la crisi avançava, per altra banda el PSOE-C, sempre ha actuat de la mateixa manera a Madrid a favor dels interessos del seu govern, que curiosament molts cops no coincideixen amb els de Catalunya, i ningú li va dir res, simplement actuen com sempre, en Castells hauria d’explicar tota la historia, ja que acusar d’alarmisme, quan no esmenta un deute que ja es donava com ha ingressat, i que ara ha quedat en res per obra i gracia del seu partit, es un fet prou greu per denunciar-lo,  i per criticar la vergonya d’aquest partit que finalment sembla que prefereix la misèria dels seus ciutadans, ha exigir al govern socialista de Madrid, cosa que dona idea de la seva indignitat. En Castells els hi pregunta que es creien que era governar, i caldria contestar-li que primer de tot es complir els compromisos, ser valent, i actuar sempre a favor dels interessos de la gent que viu en el teu territori, cosa que ni el tripartit, ni de moment CIU han fet. Els dos ignoren l’autèntic problema econòmic de Catalunya, donant-li validesa, i sacrificant bous i esquelles per complir-lo, uns arribant justos per deixar la caixa buida, i els altres a cop de retallada al no disposar de líquid, i amb propostes que saben que no depenen de nosaltres, i seran rebutjades perdent un temps preciós per començar a sortir de la crisi, i aplicar aquest dret a decidir que sembla es tant restringit, que tant sols son paraules que s’emporta el vent.