LES DISCREPÀNCIES AMB JORDI CUIXART
En la presentació del seu llibre, en Jordi Cuixart respon a les critiques de Ponsatí dient que vam lluitar com a bojos i deixa algunes reflexions que em sembla van en una línia “bonista” que amb l’Estat espanyol mai ha sigut una bona idea.
Desprès de passar prop de 4 anys a la presó diu que no renuncia a aquells dies sense llibertat perquè podia lluitar, amb la resta de presos polítics totes les hores com a bojos per la independència de Catalunya i així era feliç. El seu llibre basat en reflexions en els seus dies de captiveri defensa convocar un referèndum sense adjectius i amb la major brevetat, per tal qu el poble recuperi la paraula. Respecte el Tsunami i l’estafa que el va titllar Ponsatí, ell defensa tota la lluita feta aleshores. Diu que van decidir que serien presos polítics i valora el paper de l’exili junt amb les mobilitzacions de la societat per la seva sortida de presó i no ha estat perquè Pedro Sanchez fos una gran persona de cop. Per últim es mostra esperançat amb la justícia europea.
Crec, que es un actiu de la lluita per la independència, però que alhora ha protagonitzat algun cas de superioritat moral precisament per estar a la presó com quan va renyar a la gent que escridassava a Colau o quan parla de lluites compartides amb segons qui, i que directament no existeixen ja que els objectius son totalment diferents. A la presó, crec que ell es va mantenir ferm, però van perdre la gran oportunitat de deslegitimar la farsa de judici, negant-se a col·laborar en el mateix i denunciant aquella mentida de judici, amb el que el van donar validesa que no es mereixia. Aquesta era la lluita efectiva de cara a Catalunya i a l’estranger. Demana un referèndum sense adjectius, en qualsevol cas hauria de ser d’independència, no es pot amagar i alhora també s’apunta al carro de deixar l’1 d’octubre en res, comprant el relat espanyol i l’interessat dels partits catalans. Respect el Tsunàmi, la consellera Ponsatí no parlava de la bona gent que hi va participar i que mereix tot els respecte, parla de l’organització que evidentment va demostrar ser un frau, ja que mai va donar la cara, va desaparèixer i va demanar un sit and talk que no portava enlloc, sinó estas disposat a anar fins al final i forçar aquesta situació, amb la rendició no hi ha cap força per demanar res.
Per últim, els seus indults tenen un trasfons polític que segurament encara no sabem, però que em sembla poc tenen a veure amb la pressió i si amb la Governabilitat a les dues parts i els pactes acordats com a canvi.
En definitiva, un Jordi Cuixart que crec hauria d’abandonar aquest bonisme que mai ha portat a triomfar cap revolució.