ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES CONTRADICCIONS EVIDENTS

Aquest cap de setmana hem viscut una serie d’actes i declaracions que demostren fins on poden arribar les contradiccions humanes i el cinisme sense escrúpols en un món on els interessos manen sobre la notícia. Per un costat en Duran i Lleida acusant ERC de deslleial i de poc fiar per portar al President a la Comissió del Cas Pujol, per altra el gran model de canvi espanyol concentrant unes 200 mil persones a Madrid i el tractament que ha tingut, i per últim en Pedro Sanchez dient que ningú no te dret a separar-nos quan més ens necessitem junts, tot un prodigi de democràcia.

En Duran ja ens te acostumats a les seves cartes i declaracions de cap de setmana, aquest cop acusa de deslleialtat a ERC, per aquesta banda no li faltaria raó, ja que els moviments d’aquest partit com el que denuncia no son per estar a la llista dels millors aliats, més aviat al contrari, però això seria un altre tema. El més curios es que ell parli de deslleialtat, quan es precisament la seva caràcteristica principal des que el procés ha començat, ell es un atac constant des de dins del mateix partit i que ha causat la majoria de conflictes per les seves declaracins als quatre vents contraries a la línia que teoricament representa la coalició on ell esta representat, o sigui que no seria la persona més indicada per donar cap tipus de lliçó.

Aquest canvi tant ben patrocinat per la Sexta amb exclusiva anomenat Podemos convoca 200 mil persones a Madrid, amb la repercussió a les televisions espanyoles que curiosament no va tenir la recent Diada catalana amb 2 milions de persones al carrer. El cinisme arriba tant lluny que moltes persones es queixaven de ue TVE no obris amb l’esmentada manifestació quan la catalana va ocupar la setena posició aquell dia sense cap discusió. Per fer-se una idea Podemos ha concentrat un 0,2% de la població espanyola i a Catalunya per la diada un 24% de catalans. Crec que un cop més s’ha demostrat que el sobiranisme català te molt més volada i legitimitat que aquest fenomen en el global espanyol, curiosament el tracte es inversament proporcional.

Per últim en Pedro Sanchez, on diu que defensa un project d’Estat on tothom pugui ser espanyol o català en l’ordre que vulgui, projecte de solidaritat i convivència, sense cap dret a separar-nos, ja que la nostra riquesa es la diversitat. Un discurs que qualsevol dictador signaria amb els ulls tancats, increible en qualsevol democràcia. Ell decideix que no tenim dret a separar-no si una majoria o vol, perquè el seu desig es la diversitat, i disfressa la solidaritat i convivència que hauria de ser voluntària en obligatòria. Per altra banda perquè no demana a França, Alemanya o Russia si es volen unir seguint el mateix criteri, segur que no ho farà, ens ven una presó obligatòria com una casa amb vistes al mar tancada i amb la clau en el seu poder. Aquesta Espanya no te remei.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.