ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, la unitat esmentada, apart del ministre de Justícia, te el fiscal general de l’Estat, l’advocada general de l’Estat i un representant del ministeri de l’Interior, amb la elaboració d’un primer document immediat per evitar la realització de la consulta catalana, i al darrere una possible inhabilitació del president català que via el Senat podria ser destituit. El primer pas serà segurament la declaració d’inconstitucionalitat per part del TC a la llei de consultes catalanes.  A l’apartat lingüístic, exigeixen el castellà a qualsevol reunió europea amb participació de funcionaris espanyols, i així bloquejen negociacions i endarrereixen decisions, inclus amenacen de multa als mateixos funcionaris si no segueixen la norma que el govern del PSOE ja aplicava com a mesura de força per protegir el castellà, es curios que l’argument per no fer servir el català es el cost de la traducció que es massa car en temps de crisi, cosa que sembla no afecta a la llengua castellana.

Realment, aquesta Espanya es molt lluny de qualsevol estándar democràtic convèncional, i impulsa un comité, no per fomentar el dialeg, no per intentar adequar les lleis per protegir la democràcia com es el cas del Regne Unit, sinò tot el contrari, cap defensa de cap posició, simplement impedir que els ciutadans puguin decidir amb l’excusa de la llei, volen evitar una consulta, la base de qualsevol democràcia real, i primer ja inhabilitaran la llei de consultes catalanes, cosa que era de preveure, per tant haurem de demanar auxili internacional per celebrar la nostra consulta, també parlen de destituir al president català, segurament si estiguessim amb una dictadura oficial, parlariem d’un altra cosa, en tenim malauradament un exemple molt clar, per cert cas únic a Europa, això li diuen democràcia, i fins hi tot ofereixen ara dialeg, s’hauria de preguntar de que, crec que sobren les paraules, i els fets estan a la vista de tota Europa, per sort per la nostra causa. En un altra tema veiem com la intransigència amb la llengua castellana i la seva imposició a qualsevol reunió a Europa, encara que endarrereixi decisions europees, xoca frontalment amb la seva negativa amb el català, i la seva obsessió per tractar-lo com una llengua aliena que cal combatre, de fet si Madrid si poses, aquesta ja seria oficial a Europa, i ni tant sols volen que s’utilitzi amb l’argument del cost de traducció, com va passar al Senat i el que va provocar, però aquests mateixos hooligans no diuen res del cost d’aquestes traduccions que veritablement marquen la línia espanyola en aquest terreny. De fet un dels arguments contra la independència es la persecució que tindrà el castellà, cosa que ells porten tres segles practicant amb el català, i cosa que saben que aquí mai succeirà, i que la seva llengua serà tractada amb cura i i fins hi tot es parla d’oficialitat junt amb el català. Tota una lliçó de tolerància i cultura democràtica, que seria demanar massa en un Estat ancorat en un passat que no volen oblidar, i que el cas català ha fet sortir a la llum amb tota la seva virulència.