ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES CONTRADICCIONS ESPANYOLES

General
Com be diu l’Anna Figuera, ser jueu i nazi alhora es un fet mai vist, i que el simple reclam d’una societat amb tots els requisits democràtics i pacífics per decidir el seu futur i com si d’un bolet es tractés, ha portat aquest fenòmen paranormal. Les vergonyes de l’Estat espanyol al descobert amb un argumentari molt allunyat de qualsevol lògica democràtica i del mínim sentit comú. Una democràcia de tant baixa qualitat, que a la primera prova del cotó ha quedat en evidència davant tot el món, que astorat comprova aquests fets en plena Unió Europea. Segons Margallo, fora d’ella fa molt de fred, deixant un cop més un fet virtual com a real, i aquest amb una hipòtesi que suposo que Suïssa no signaria. No es molesten ni a veure si les seves paraules tenen cap coherència. La qüestió es llençar el missatge i embolica que fa fort.

Ser jueu i nazi alhora

Anna Figuera

És curiós. Mai havia sentit dir que un pot ser jueu i nazi alhora. Sembla, però, que a Catalunya sí. Recordo fa cinc anys el naixement de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel, l’ACAI. En el primer sopar que va organitzar en motiu de la creació de l’Estat d’Israel es va homenatjar sis personalitats catalanes que van ser assenyalades per defensar aquest país. Se les acusava de ser filosionistes i còmplices del genocidi, tortures i neteja ètnica. Es tractava de Pilar Rahola, Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Lluís Bassat, Miquel Sellarés i Jaume Renyer. Tots ells són persones públiques i mai els hi ha tremolat la veu. Hi ha, però, a Catalunya moltes altres persones, més anònimes, que pel fet de ser pròximes a Israel i a la seva cultura se les ha titllat de sionistes, utilitzant aquest adjectiu com un insult. Potser no saben que el sionisme és un moviment polític que va néixer arran de l’antisemitisme europeu a final del segle XIX. El Franquisme hi va jugar. Durant els anys de postguerra, a la premsa espanyola s’hi podien trobar, sovint, titulars com el que publicava Solidaridad Nacional el 1940: “Avalancha de hebreos, arpías, rojillos y engañados en la frontera de Gerona”. O, al mateix diari falangista, el periodista Manuel Vela Jiménez es referia als burgesos catalans com a “Judíos y Separatistas”. El catalanisme era l’eina principal de l’anomenada conspiració judeomaçònica destinada a trencar la unitat d’Espanya.

 

Ara, aquells que volen trencar la unitat de la nació espanyola pel simple fet que creuen que una Catalunya independent és millor que romandre amb Espanya també són acusats de nazis. No només ho ha fet aquests darrers dies Loquillo. Hi ha tants exemples! Ja ho va fer Telemadrid amb un reportatge en el qual equiparava el procés sobiranista amb l’Alemanya nazi, el dibuixant Javier Mariscal va comparar la manifestació de l’Onze de Setembre amb “l’època de Hitler”, un regidor del PP de Rubí va fer un fotomontatge amb una imatge del president Mas amb uniforme de la SS, i també altres socialistes com Ibarra han donat a entendre que l’independentisme català és com el nazisme i el feixisme. La Comissió Europea ja va donar al setembre de l’any passat un toc d’alerta a Espanya advertint que banalitzar el nazisme ha de ser sancionable penalment. I la vicepresidenta de la CE Viviane Reding va avisar que podria actuar d’ofici davant els qui no ho compleixin.

 

Alguna cosa s’ha de fer. A Catalunya no podem permetre ni tolerar més comparacions d’aquestes pel simple fet de defensar el dret democràtic de decidir el que volem ser. Fa uns dies algú a través del Twitter va preguntar si no hi havia alguna manera de denunciar aquesta banalització flagrant del nazisme. Probablement, sí. Cal vehicular-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.